L’Associació TECNIO aglutina 56 grups i centres de recerca de Catalunya acreditats com agents TECNIO per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest segell, s’atorga el reconeixement de les seves aportacions a les empreses en transferència de noves tecnologies i innovació de productes, serveis i processos. IQS Tech Transfer compta amb un dels segells TECNIO de la Universitat Ramon Llull.
“La nostra missió és promoure el model TECNIO de transferència del coneixement que es genera a universitats i a centres de recerca cap al món empresarial, en benefici de tota la societat”
L’associació TECNIO va ser constituïda el 2021, sota la presidència de la Dra. Nora Ventosa Rull, Enginyera Química d’IQS, professora d’investigació de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) del CSIC i cofundadora de l’empresa Nanomol Tecnologies SL. Parlem amb la Dra. Nora Ventosa de TECNIO i del paper de l’associació com a impulsora d’aquest model d’excel·lència en la transferència del coneixement i la innovació cap a la societat.
Parla’ns de l’Associació TECNIO i de la seva missió en l’impuls de l’excel·lència en la transferència del coneixement.
La nostra associació agrupa tots els agents que compten amb el segell TECNIO, atorgat per ACCIÓ, i que identifica als millors grups de recerca del país que tenen també activitat en transferència de tecnologia i molta col·laboració amb les empreses. Els grups reconeguts com agents TECNIO pertanyen a diferents universitats públiques i privades i centres de recerca del nostre país. Ens vam associar el 2021 per tal d’agrupar a tots els agents distribuïts per tot el territori i fer visible l’activitat dels grups de recerca amb el segell TECNIO, fomentar-ne col·laboracions i impulsar-los com a instrument de connexió amb el teixit empresarial i l’administració.
“Des de TECNIO visibilitzem l’activitat dels grups de recerca, fomentem col·laboracions i els impulsem com a instrument de connexió amb el teixit empresarial i l’administració”
Nosaltres ens definim com la ‘PYME del món de la recerca i de la transferència de tecnologia’. Actualment, a Catalunya som 56 grups associats i representem la pràctica totalitat dels agents TECNIO. Encara que de manera individual no tenim prou visibilitat, els agents TECNIO associats, com a conjunt, assolim uns indicadors molt bons. Hem aconseguit un augment considerable de la nostra activitat de transferència durant el 2023, arribant a superar els 72 M€ de facturació cap a les empreses. La meitat són en projectes de col·laboracions amb empreses, finançats per administracions públiques, i l’altra meitat en contractes directes amb les empreses.
La missió de la nostra associació és precisament promoure aquest model TECNIO que ja ha demostrat ser un bon model per fer la transferència del coneixement que es genera a universitats i a centres de recerca cap al món empresarial, en benefici de la societat i de les persones. I, sobretot, fer-ho de manera excel·lent.
Per què és tan important l’excel·lència en la transferència de coneixement i en els processos d’innovació?
Una cosa és generar coneixement des de la recerca, però és molt important transformar aquest coneixement en processos i productes que estiguin a l’abast del ciutadà, de manera eficient i excel·lent. Aquest procés de transformar el coneixement en ‘productes necessaris’ és un procés de valorització que hem de dur a terme d’acord amb les necessitats del mercat i de les persones. Recerca i transferència són dos processos que estan íntimament lligats, però que són diferents i que necessiten estructures, recursos i persones diferenciades que els impulsin. I l’excel·lència ha d’estar sempre present en tots ells, si volem que siguin útils i competitius per la nostra societat. Per això el segell TECNIO concedit per ACCIÓ s’ha d’anar renovant cada 4 anys d’acord amb el compliment d’uns determinats indicadors, no és per sempre.
“L’excel·lència ha de ser present en recerca i transferència si volem processos útils i competitius per la nostra societat”
Quins diries que són els reptes de futur que afronta la vostra associació?
Cal recordar que el model TECNIO és hereu de la xarxa IT de la Generalitat, nascuda l’any 1999. Des del 2021, l’associació TECNIO agrupa les universitats i els centres de recerca de Catalunya que tenen agents TECNIO, amb l’objectiu de fer valdre la tasca de tots aquests grups generadors de coneixement i fer-lo arribar a les empreses i a la societat. Aquest fet de tenir dues ‘potes’, una en la recerca i l’altra en la transferència, fa que siguem els agents ideals de connexió entre el món acadèmic i l’empresarial.
Creiem que som un instrument molt bo pel Govern i per les administracions públiques, amb els que treballem molt estretament. Això ens ha de permetre poder fer polítiques de transferència actives i orientades segons els interessos concrets del moment, com va passar per exemple durant la crisi de la COVID-19, on vàrem aportar coordinadament tot el coneixement sobre vacunes i tractaments del qual disposàvem. Treballem pel coneixement, identificant els focus d’interès de transferència amb agilitat i flexibilitat.
Com veus l’impuls que donen les entitats públiques als processos de transferència de coneixement i tecnologia?
Anem avançant, a poc a poc. Amb el pas del temps, l’opinió general ha anat canviant i hem passat de pensar que ‘fent recerca ja n’hi havia prou’ a ser conscients de la necessitat de transformar la recerca en béns per a la societat, i en dur-la al món empresarial. Per exemple, a Catalunya tenim molts projectes de col·laboració que sorgeixen de les convocatòries d’ACCIÓ – Nuclis, Producte, Llavor – , o els Innovadors que dona el departament de Recerca i Universitats, que són clars exemples de què anem en la bona direcció de foment de la transferència. Però encara ens falta més suport i, sobretot, ens falta definició en el procés de generació i de transferència de resultats. A Catalunya generem moltes publicacions científiques i de molt nivell, i s’estan generant moltes patents. Però una cosa és la patent i una altra és la llicència de la patent, la transformació del coneixement creat en un producte, i a tot aquest procés encara li falta definició, estructura i recursos, perquè esdevingui un procés consolidat.
TECNIO és un model de connexió que ha demostrat sobradament la seva eficàcia, i penso que podem aprofitar-lo tots. A Catalunya hi ha 1586 grups de recerca reconeguts per l’agència AGAUR, els anomenats SGR. I només 60 agents de recerca i transferència reconeguts per ACCIO, els anomenats TECNIO. Si les administracions volen de debò fer transferència, han de potenciar els grups TECNIO, com la important porta d’entrada al món empresarial i al mercat que són. I aquesta és una decisió a prendre en l’àmbit polític.
“Si volem de debò fer transferència, cal potenciar els grups TECNIO”
Com es posiciona el model de transferència del nostre país? Quina és la teva visió de l’entorn?
Catalunya, i sobre tot l’entorn de Barcelona, és actualment un bon hub d’empreses emergents, tenim un bon ecosistema per afavorir la transferència. En el nostre país, generem molt bona recerca, amb sectors empresarials molt potents, com el químic, el de salut, el biotecnològic, etc., que demanen aquest enllaç i aquest foment de la transferència per assegurar que tot el que s’inverteix en recerca en l’àmbit públic, que és moltíssim, acabi revertint en els ciutadans en forma de productes. Perquè, ens agradi o no, els productes no els fan ni els centres de recerca ni les universitats, els fan les empreses. I hem de tancar el cercle.
Tu ets investigadora científica, has fet transferència de tecnologia i també has estat emprenedora. Què voldries destacar de les teves vivències personals?
Primer de tot, vaig estudiar a IQS, i estic molt agraïda a tots els professors. Aquí vaig aprendre a ser rigorosa, autoexigent i honesta, i es va despertar en mi l’amor per la recerca i la ciència.
“A IQS vaig aprendre a ser rigorosa, autoexigent i honesta, i es va despertar en mi l’amor per la recerca i la ciència”
Després vaig anar a la indústria, però, com tenia la necessitat de seguir fent recerca, vaig fer la tesi doctoral al CSIC, on vaig tenir un altre gran mestre, el Dr. Jaume Veciana de l’Institut de Ciències de Materials (ICMAB-CSIC). Amb ell, i un cop acabada la meva tesi, vaig començar a explorar una nova línia de recerca basada en l’ús de gasos comprimits considerats dissolvents verds, en col·laboració amb Carburos Metálicos. Va ser com un “postdoc” local, i vàrem generar una línia de recerca que a poc a poc es va anar consolidant. Vaig arribar a ser professora d’investigació del CSIC en aquesta àrea d’expertesa. Alhora, el 2010, vaig ser cofundadora de Nanomol Technologies SL, empresa dedicada a la implementació industrial dels processos sorgits del nostre grup de recerca de l’ICMAB. Nanomol està especialitzada en la implementació de ‘processos verds’ utilitzant fluids comprimits per la generació de material particulat, així com la seva caracterització per poder assegurar-ne la qualitat i la garantia GMP.
Com Alumni d’IQS, tens algun record del teu pas pel centre universitari que tinguis amb especial estima?
Tinc un record molt especial de l’assignatura de Química Física-I que ens impartia el Dr. Condal al segon curs. Les meves notes durant els exàmens parcials van ser molt ‘disperses’. A final de curs, vaig suspendre els problemes i el Dr. Condal em va renyar dient-me que ‘anar a un examen no és anar a una festa’. Va ser el primer i únic suspens de la meva vida. Allò em va sacsejar totalment i em va fer reaccionar de tal manera que vaig aprovar al setembre amb un 100, i ho vaig celebrar amb una bona festa! Aquella frase del Dr. Condal m’ha servit sempre més per ajudar-me a treballar quan toca i a celebrar-ho després.
També tinc molt bons records dels amics que vaig fer durant aquells anys, alguns dels quals m’han acompanyat tota la meva vida.
Aprofitant el 8 de març, voldries fer alguna recomanació a les dones científiques i emprenedores? Com podem impulsar més el paper de la dona en recerca?
Crec que el secret és la flexibilitat. Hem de donar més flexibilitat als models d’organització del treball. Fins ara, aquests models han estat molt masculins, fets per homes i no han afavorit gaire a les dones, que han tingut moltes dificultats en compaginar vida personal i laboral especialment durant el període de la maternitat. Això per sort, ha canviat molt com podem veure-ho amb els nostres fills i filles, on les responsabilitats són del tot compartides.
La meva recomanació per a les científiques és que, si tenen un somni, no hi renunciïn i segueixin endavant! No és tan important ‘quan ho fas’, com que ‘ho acabis fent’. No importen els tempos, importa la passió amb què ho fas. Pel que fa a la professió científica, crec que s’han seguit uns patrons molt rígids i que, novament, ens hem de flexibilitzar i adaptar, cadascuna al seu ritme, sense seguir patrons idèntics per a totes. Hem de treballar cap a la diversitat de models i sobretot cap a la consecució d’una satisfactòria complementarietat entre la vida personal i la laboral.