El sector turístic debat a IQS la importància de la sostenibilitat social com a motor de canvi
Professionals de la indústria, experts en ocupació i gènere i emprenedors socials es van donar cita el passat 13 de desembre per debatre sobre “Ocupació i gènere: sostenibilitat social en turisme”, en el marc de la II Jornada Anual de la Càtedra de Turisme, Sostenibilitat i Innovació IQS-URL, organitzada pel centre universitari amb col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Professionals de la indústria, experts en ocupació i gènere i emprenedors socials es van donar cita el passat 13 de desembre per debatre sobre "Ocupació i gènere: sostenibilitat social en turisme", en el marc de la II Jornada Anual de la Càtedra de Turisme, Sostenibilitat i Innovació IQS-URL, organitzada pel centre universitari amb col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
En un context de sostenibilitat social, el model turístic actual necessita una transformació profunda. Amb aquest punt de partida, la segona Jornada Anual de la Càtedra es va convertir en un espai de trobada per exposar, analitzar i debatre obertament els grans reptes que afronta un sector marcat per la precarització i la baixa qualitat de la feina, per la dificultat per retenir el talent i, especialment, per les desigualtats de gènere, protagonistes destacades d'aquesta jornada. La trobada va posar sobre la taula una crida unànime i imminent a passar de les paraules a l'acció i fer efectiva la transformació del sector.
"És important que el tema d'aquesta edició sigui 'Ocupació i gènere: sostenibilitat social en turisme' perquè demostra el nostre compromís des d'IQS, no només en sostenibilitat i en turisme, sinó també en qüestions de gènere. I no com a 'greenwashing' o perquè està de moda, sinó perquè és un tema que ens preocupa com a institució, que ens hauria de preocupar com a país i com a societat, i que som capaços de portar a unes jornades per atorgar-li la dimensió que mereix", va explicar com a benvinguda el Dr. Salvador Borrós, director general d'IQS; acompanyat a l'acte inaugural pel Dr. Flavio Comim, degà d'IQS School of Management, i la Dra. Gilda Hernández-Maskivker, directora de la Càtedra Turisme, Sostenibilitat i Innovació d'IQS.
Cara i creu d'un sector en transformació
El sector turístic és un dels principals ocupadors del món: un de cada deu llocs de treball s'associa amb l'activitat turística, segons l'Organització Internacional del Treball de les Nacions Unides (OIT). Però també un sector marcat per la precarietat laboral. Però què s'entén per precarietat? "Sovint s'associa erròniament a la temporalitat. Per mi, la precarietat és el resultat d'un procés històric que té a veure amb les polítiques de flexibilitat laboral, que les empreses acaben utilitzant per ajustar costos a les necessitats, i les polítiques públiques de caràcter neoliberal. La suma es tradueix en aquesta debilitat i inseguretat permanent de la classe treballadora en l'àmbit del turisme", va explicar Ernest Cañada, geògraf del treball i expert en turisme a Alba Sud, durant la seva ponència "Ocupació turística i precarietat", basada en un estudi propi sobre les cambreres de pis, un dels col·lectius més afectats.
A la precarietat, ja per si mateix complexa, s'uneixen altres reptes. A Espanya, el turisme és a més a més un sector molt feminitzat en què les dones representen el 60% de la força laboral, segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), si bé només un 34% ocupen llocs de lideratge. Elles, a més, es queden als llocs de treball més precaris i guanyen de mitjana un 20% menys que els homes.
Davant la percepció de les cambreres de pis de l'estudi, que descriuen el seu treball com un "sotmetiment", hi ha una versió estesa que "el turisme millora la vida de les dones perquè genera ocupació i que, gràcies a la seva flexibilitat, els permet obtenir ingressos mentre poden continuar amb les seves responsabilitats de cura", va explicar Cañada. Com a punt de partida per revertir la situació, Cañada convida a una reflexió crítica i a preguntar-se: "Realment això és així o més aviat les empreses es beneficien de desigualtats estructurals i les naturalitzen?".
A la trobada va quedar clar que la bretxa de gènere a la indústria turística és una realitat, i eliminar-la, una prioritat. "El títol inicial de la meva ponència era 'Turisme i bretxa de gènere: realitat i solucions', però és tard per quedar-se sol a parlar: avui vull fer una trucada urgent a l'acció", va instar Mireia del Pozo, presidenta del Centre d'Estudis de les Dones d'Europa. L'experta va recordar que, el setembre passat, el titular als mitjans de comunicació era que l'ocupació a Espanya havia pujat com mai. "No ens quedem només en les dades positives, aprenguem a analitzar i travessar totes les dades", va demanar Del Pozo.
En aquest sentit, del Pozo es va centrar en la situació d'Espanya a nivell de biaixos i en com els estan aplicant les empreses en comunicació, recursos humans, benestar, cultura i sostenibilitat. “Espanya suspèn amb una nota mitjana d'entre un 3 i un 3,5”, segons les dades d'una consultora internacional independent americana amb els quals es treballa en el Ministeri de l'Agenda 2030 –va afirmar-, cosa que significa que Espanya no sap aprofitar el que té ni a nivell legal, ni tecnològic, ni de talent…”. Per això, va insistir en la necessitat imminent d'un canvi que passi per interioritzar la perspectiva de gènere.
Per obligació o per convicció
De passar a l'acció també es va parlar a les dues taules rodones que van complementar aquesta jornada. "Precarietat", "poli crisi" i "canvi de paradigma" van ser les paraules clau per descriure la situació actual en què es troba el sector turístic, per part dels participants en la taula rodona sobre ocupació. Moderats pel Dr. Ricard Santomà, vicedegà de Turisme d'IQS School of Management, hi van intervenir Héctor Suárez, coordinador de la Delegació del Baix Llobregat de la Fundació Formació i Treball; el Dr. Claudio Milano, professor, consultor i Fellow Ramon i Cajal a la Universitat de Barcelona, i Xavier Martín, CEO de Turijobs. "El sector turístic ha de canviar, per convicció o per obligació. O això, o no hi haurà professionals que vulguin treballar en turisme", va concloure Martín, fundador de la plataforma d'ocupació més gran del sector.
En qüestions de gènere, el canvi passa no només per aplicar polítiques i plans d'igualtat, sinó per donar visibilitat a les dones al sector. Així es va desprendre de la taula rodona moderada per la Dra. Daniela Freund, coordinadora del Grau en Gestió Turística i Hotelera IQS, en què van participar la Dra. Sara Berbel, consultora i ex-CEO de l'Ajuntament de Barcelona; Eva Vila-Massanas, cofundadora de WeEQUAL i Juno House, i Eva Ballarín, investigadora i divulgadora independent. Berbel, que va obrir la taula de debat aportant dades sobre la invisibilitat de les dones com a col·lectiu influent a l'àmbit econòmic, va concloure que la solució passa per la redistribució econòmica, però també pel reconeixement. "Si a les mesures econòmiques no hi sumem reconeixement, no serveix de res", va confirmar Ballarín.
"Hi ha un greu problema de manca de conscienciació que la diversitat, de gènere o de qualsevol mena, aporta valor", va apuntar Vila. Des de la seva experiència com a assessora, va afirmar que encara avui la majoria de les empreses aborden els plans d'igualtat com una oportunitat per fer greenwashing, però no per convicció. "Menys parlar, i més acció", va demanar Ballarín, per acabar amb la bretxa de gènere.
La jornada va concloure amb dos projectes emprenedors, Vive4all, capitanejat per Montse Vivero, que uneix la preocupació de l'ocupabilitat de gènere amb l'accessibilitat com a assignatura pendent en turisme; i la Fundació Mescladís, presentada pel seu director, Martín Habiague, que va recordar als assistents que "al costat de les tres Rs de la Responsabilitat social, ambiental i econòmica; cal afegir la responsabilitat emocional". Una qüestió crucial per comprendre el futur d'una indústria que necessita continuar treballant per oferir oportunitats i valorar-ne el potencial de transformació.