Vés al contingut

Estudis

EL ROL DE LES UNIVERSITATS EN LA COOPERACIÓ AMB L'AMÈRICA LLATINA

21 gener 2016

El passat 1 de juliol va visitar l’IQS el P. José María Tojeira, SJ, rector de la Universitat Centreamericana "José Simeón Cañas" (UCA) d’El Salvador, convidat per la càtedra UNESCO de la Universitat Ramon Llull. La URL i l’UCA mantenen una estreta relació de recíproca cooperació i comparteixen accions humanístiques i tecnològiques des de fa molts anys. En aquest marc s’està duent a terme el Programa de Doctorat per a Amèrica Llatina de la Càtedra UNESCO-URL, orientat a la formació dels recursos humans i a la recíproca cooperació amb les universitats d’Amèrica Llatina. Aquest programa permet al doctorand passar estades curtes a la URL perquè l’investigador no estigui allunyat gaire temps del seu país d’origen. La primera edició del programa es realitza a l’IQS.

Barcelona, 10 de juliol de 2009.- El passat 1 de juliol va visitar l’IQS el P. José María Tojeira, SJ, rector de la Universitat Centreamericana "José Simeón Cañas" (UCA) d’El Salvador, convidat per la càtedra UNESCO de la Universitat Ramon Llull. La URL i l’UCA mantenen una estreta relació de recíproca cooperació i comparteixen accions humanístiques i tecnològiques des de fa molts anys. En aquest marc s’està duent a terme el Programa de Doctorat per a Amèrica Llatina de la Càtedra UNESCO-URL, orientat a la formació dels recursos humans i a la recíproca cooperació amb les universitats d’Amèrica Llatina. Aquest programa permet al doctorand passar estades curtes a la URL perquè l’investigador no estigui allunyat gaire temps del seu país d’origen. La primera edició del programa es realitza a l’IQS.

Signatura de la renovació del Conveni Marc de Col·laboració entre les universitats URL i UCA i del Conveni Específic de Col·laboració entre l’UCA i l’IQS-URL per al Desenvolupament d’un Programa de Doctorat en Química i Enginyeria Química.


Amb aquest motiu el Dr. Enric Julià, director general de l’IQS, i el Dr. Lluís Comellas, degà de l’Escola Superior Tècnica IQS, van mantenir una trobada amb el P. Tojeira, acompanyat del Dr. Francisco Chávez, director del Departament de Tecnologia de Processos i Sistemes de l’UCA, de la Dra. Rosa Nomen, vicerectora de Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull i directora de la Càtedra Unesco-URL, i de la Dra. Rosario Pastor, coordinadora de la Càtedra.

El Dr. Julià va recordar que l’IQS manté estrets llaços de cooperació amb les universitats jesuïtes d’Amèrica del Sud, des de 1995, quan es van desenvolupar cursos de doctorat singularment amb Bolívia. En comprovar-se que alguns dels nous doctors no tornaven al seu país, avui aquests cursos s’organitzen sota tres condicions prèvies: primera, el curs –conegut com a tipus sandvitx– es fa en tres temps, indistintament al país d’origen o a l’IQS, per evitar possibles desarrelaments, i amb aquesta finalitat alumnes i professors viatgen d’un lloc a un altre; segona, el curs ha de comptar amb l’aprovació de la seva universitat i tenir, sempre que sigui possible, un efecte multiplicador; i, tercera, el curs ha de tenir com a objecte temes de directe interès per al país d’origen. Amb aquest enfocament s’han establert convenis amb les Universitats Centreamericanes de Nicaragua, Guatemala i El Salvador. I és en aquest últim cas on la col·laboració porta una dinàmica molt satisfactòria per a totes dues parts, amb vuit doctorands recents.

El Dr. Chávez va expressar la satisfacció de comptar amb una formació –la de l’IQS– de qualitat al més alt nivell, mitjançant estades percebudes com a màxim interès mutu, i comptar en aquests moments amb cinc professors IQS en dos àmbits crucials per a ells com són el Medi Ambient i l’Alimentació, en temes com el de la traçabilitat o el cultiu del "camarón marino"a la badia de Jiquilisco.

La Dra. Nomen va comentar que amb aquestes accions s’afavoreix la participació en projectes acadèmics, programes de recerca i desenvolupament bilateral o multilateral en àmbits tecnològics i en totes aquelles activitats que siguin considerades d’interès mutu per a totes dues institucions.

El rector Tojeira, en la seva qualitat d’expert, venia d’intervenir a la Trobada de contraparts universitàries del Sud (organitzada per les universitats catalanes, a la Casa de Convalescència Sant Pau, Barcelona, 29-30 juny 2009), en una taula especialment dedicada a l’assessorament i suport tècnic a programes de desenvolupament, amb l’objectiu d’analitzar i avaluar les polítiques i les actuacions de cooperació universitària catalana, que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Referent a això, Tojeira va subratllar que aquestes trobades de les contraparts eren molt útils per al diàleg i el disseny sobre els punts de partida a l’hora de prioritzar les demandes dels països del Sud, que requereixen una investigació basada en les seves necessitats de desenvolupament i formació. Aquestes trobades són fruit de la “IV Congrés Universitat i Cooperació al Desenvolupament”.

La Dra. Pastor va remarcar que en aquesta trobada s’havia abordat el rol de les universitats en l’àmbit de la cooperació i s’havia treballat en tres eixos claus: formació, investigació i transferència de coneixement per contribuir al desenvolupament de la regió emfasitzant en el desenvolupament integral de les persones.

A continuació es va procedir a la signatura del nou conveni de col·laboració per als pròxims anys.


Una Llei de Reconciliació en lloc de la Llei d’Amnistia a El Salvador

En preguntar-li sobre la querella presentada per l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDHE) contra 14 membres de l’Exèrcit d’El Salvador i l’expresident Alfredo Cristiani, per la seva presumpta participació a l’assassinat, el 1989, de sis sacerdots jesuïtes i dues treballadores, Tojeira va reiterar la seva opció per una Llei de Reconciliació en comptes de la Llei d’Amnistia, una llei que hauria de garantir l’accés a la veritat i una recompensació almenys moral a les víctimes, a l’estil de la proposta de Mandela a Sud-àfrica.

La Llei d’Amnistia va bloquejar, en el seu moment, les investigacions sobre crims de lesa humanitat comesos durant el conflicte bèl·lic, com la massacre del Mozote, amb 131 nens assassinats dins una cambra. Una guerra que va deixar més de 75.000 morts i 7.000 desapareguts en un país de 6 milions d’habitants. La Llei de Reconciliació hauria de tenir “les estructures apropiades i senzilles perquè es pugui esbrinar la veritat sense tants problemes i perquè es pugui reconèixer la dignitat de les víctimes, les raons de la seva mort injusta, i les polítiques i persones que van abocar a aquests fets”.