|
||
|
Les 35 Jornades de Productes Fitosanitaris, organitzades per IQS, amb la col·laboració del Ministeri d’Agricultura, el Departament d’ Agricultura de la Generalitat de Catalunya i AEPLA celebrades els proppassats dies 5 i 6 de novembre, han tornat enguany a la seu d’IQS.
El Dr. Pere Regull, director general IQS, va saludar tots els presents congratulant-se d’aquesta “tornada a casa”, va felicitar el Comitè Organitzador per l’èxit assolit i l’interès dels temes del programa i va expressar el seu agraïment a autoritats, empreses patrocinadores i assistents a les Jornades; jornades que són pioneres i punt de referència per al sector de la Sanitat, Protecció i Producció Vegetal.
Miquel Molins, director general d’Agricultura i Ramaderia del DAAM, Generalitat de Catalunya, va inaugurar les Jornades destacant la importància que per a la Generalitat té el sector agrari i desitjant als participants èxits en els seus esforços davant la difícil conjuntura econòmica. Va felicitar el Comitè Organitzador per l’encert en l’elecció dels temes i la qualitat dels ponents i els va encoratjar a continuar treballant com fins ara.
Els tres debats de programa, així com la ponència sobre Formació en Sanitat Vegetal, d’Antonio Vergel, i les presentacions de Comunicacions Tècniques i Nous Productes varen ser un èxit, si es té en compte l’interès amb què es varen seguir per part dels intervinents i els animats i actius col·loquis que varen seguir a les propostes dels ponents. Cal destacar també l’alt nivell científic dels Pòsters.
El debat sobre Els mitjans de defensa fitosanitària i la comercialització de productes agrícoles amb la participació de Victorio Teruel Muñoz (AESAN), Francisco González (Región de Murcia), Mariano Rodríguez (Carrefour) i Venanci Grau (IGP Poma de Girona) va posar de manifest el rigor amb què s’estableixen els LMR (límits màxims de residus); l’alt nivell de seguretat per als consumidors dels productes vegetals i com, en ocasions, la informació sobre els productes fitosanitaris i el seus residus en vegetals és tractada i/o manipulada sota criteris partidistes, demagogs i poc científics. Cal destacar el compromís de portar aquesta qüestió a organismes internacionals, per tractar aquests temes amb més rigor científic.
En el debat sobre La Transferència Tecnològica. Relació empreses-entitats d’investigació, moderat per Emili Montesinos, varen intervenir ponents representants d’entitats que s’inclouen en el denominat “model de la triple hèlix”. Aquest model postula que les relacions entre universitat, indústria i administració són elements clau en els models econòmics d’una societat basada en el coneixement i les estratègies d’innovació. Carlos Franco (CDTI) va explicar les eines que el Ministerio de Economía y Competitividad posa a disposició de les empreses per promoure la innovació i el desenvolupament tecnològic. Pere Vallbona (GEDPRO) va comentar la seva experiència de 25 anys com a consultor en la gestió de projectes d’R+D+i. Conclou que les relacions empresa-entitats d’investigació i les polítiques de foment han anat adquirint cada cop més importància i han contribuït a la integració d’Espanya en la Unió Europea. Núria Vallmitjana (IQS) va definir el paper que juga la universitat actual en aquest entorn i com ha evolucionat per deixar de ser una entitat dedicada a la docència, la formació de professionals i a la investigació bàsica, per convertir-se en el que es coneix actualment com a universitat ambidextra i emprenedora, capaç de transferir coneixement, comercialitzar la tecnologia desenvolupada i crear empreses de base tecnològica. Lidón Avinent (Syntecheresearch), representant del tipus d’empresa investigadora al servei de tercers, va posar de manifest com aquests centres de recerca contribueixen a la innovació de les empreses amb criteris d’alta qualitat, experiència i professionalitat.
Amb el mateix interès que els anteriors es va seguir el debat sobre Reconeixement mutu i avaluació zonal. Experiència i perspectiva. Aquest debat va ser moderat per José Mª Cobos Suárez, i aquest era el seu primer acte oficial com a Subdirector General de Salut i Higiene Vegetal i Forestal del MAGRAMA. Amb la participació de ponents tan destacats com Miriam Cavaco (Ministeri d’Agricultura de Portugal), Robert Tessier (Ministeri d’Agricultura de França), Pilar Giménez (AEPLA) i Josep Lluis Escuer (Coop. Agro-Alimentàries/FCAC). Es va posar de manifest que, malgrat que el Reglament 1107/2009, estableix unes exigències molt estrictes per a la comercialització de productes fitosanitaris, també ofereix una sèrie de reptes i oportunitats en el procés del seu registre, i destaca, entre d’altres, les seves disposicions relatives al reconeixement mutu i el registre zonal. Es va posar de manifest de manera molt explícita que el “reconeixement mutu” no s’està aplicant com seria de desitjar. Si, com seria d’esperar i desitjar, s’apliquessin criteris del reconeixement mutu entre els Estats Membres de la UE per a l’aprovació de productes, això alleugeriria la càrrega de feina per a l’avaluació dels productes per part dels Estats Membres. La situació actual crea un greu perjudici, no tan sol a les empreses, sinó sobretot als pagesos pel fet de no poder disposar de determinats instruments de defensa fitosanitària. Un detall molt significatiu que es va posar de manifest, que influeix negativament en l’aplicació del reconeixement mutu, és la falta de confiança entre els Estats Membres a l’hora d’acceptar les avaluacions fetes entre ells, situació que va ser corroborada pels mateixos representants de les administracions dels diferents països.
Sobre IQS
IQS (Institut Químic de Sarrià), centre de la Companyia de Jesús, és un dels centres universitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i científic nacional i internacional. Amb 108 anys d’experiència docent, IQS és una institució de referència compromesa a donar resposta als nous reptes que el context social, econòmic i industrial planteja.
IQS, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, ha anat evolucionant des dels seus orígens focalitzats en la química a la seva configuració actual: dues escoles universitàries IQS School of Engineering i IQS School of Management, una societat IQS PEINUSA a través de la qual realitza investigació, innovació i transferència de tecnologia per a les indústries i empreses, i una divisió IQS Executive Education que ofereix formació especialitzada als professionals i a les empreses. Tot això recolzats per un important grup d’empreses a través de la Fundació Empreses IQS.
La formació integral de persones amb actituds, coneixements i habilitats que els capacitin i impulsin cap al seu desenvolupament personal i professional forma part de la missió d’IQS. Per això, proporciona als seus estudiants experiències que permeten desenvolupar les seves habilitats en la comunicació oral i escrita, el treball en equip, el pensament crític, la resolució de problemes i l’ús d’eines d’enginyeria, científiques i de l’àrea empresarial. Per la seva tradició científica IQS ofereix estudis de Grau, Màster i Doctorat en l’àrea de la Química i Enginyeria Química, Enginyeria Industrial, Biotecnologia i Bioenginyeria a través d’IQS School of Engineering i en l’àrea d’Administració d’Empreses a través d’IQS School of Management.