El 1r Congrés Internacional sobre Aporofòbia estableix les bases d'un front comú per acabar amb el rebuig al pobre
Adela Cortina, catedràtica d’Ètica per la Universitat de València, ha participat en la 1st Conference Internacional on Aporophobia, el primer congrés d’aporofòbia celebrat a IQS-URL aquest 30 i 31 d’octubre, on ha apuntat a l’educació com a clau per acabar amb el rebuig dels pobres.
L'aporofòbia és un neologisme que defineix una realitat no anomenada fins fa poc: el rebuig, l'aversió, el temor i el menyspreu envers el pobre. Aquest concepte relativament recent –a Espanya va entrar al diccionari de la RAE el 2017– va ser encunyat i impulsat per la filòsofa Adela Cortina el 1995. Cortina, catedràtica d'Ètica per la Universitat de València, ha participat en la 1st Conference Internacional on Aporophobia, el primer congrés d'aporofòbia celebrat a IQS-URL aquest 30 i 31 d'octubre, on ha apuntat a l'educació com a clau per acabar amb el rebuig dels pobres. "Tots som aporòfobs", va afirmar durant la conferència inaugural del congrés. Segons l'experta, referent internacional en la matèria, el cervell "té una tendència dissociativa que porta de manera natural a marginar, a posar de banda tot allò que resulta molest, incòmode o poc gratificant".
La bona notícia, va explicar la doctora Cortina, és que només es tracta d'una predisposició i no és determinant. Per això va apostar per educar per "apreciar la dignitat i el valor de cada ésser humà en si mateix, no pel que té o pel seu preu". Perquè què passa quan hi ha persones que sembla que no tenen res interessant per donar a canvi? "La nostra hauria de ser una cultura de la compassió. I la compassió és empatia més compromís per ajudar el que pateix a sortir del seu patiment", va argumentar.
La intervenció de la Dra. Cortina va obrir la primera jornada del congrés, que es va iniciar amb un acte de benvinguda i els parlaments del Dr. Josep A. Rom, rector de la Universitat Ramon Llull (URL); P. Enric Puig, president de la Fundació IQS, i Marc Simón, subdirector general de la Fundació "la Caixa". Els tres representants van mostrar el seu agraïment als participants que han fet possible aquest congrés liderat per IQS-URL; coorganitzat amb la Fundació Pere Tarrés-URL, Càritas, Assís, Fundació Arrels, Cristianisme i Justícia, Institut Borja de Bioètica-URL, Fundació Vidal i Barraquer-URL, ESADE-URL, ESDI-URL, Observatori Blanquerna-URL i La Salle- URL, a més de la col·laboració de la Fundació "la Caixa".
Durant la conferència inaugural, Cortina també va recordar el doble objectiu d'aquest primer congrés: reflexionar sobre aporofòbia al món real i trobar solucions per combatre-la. Va destacar l'oportunitat que brindava el congrés de compartir i explorar diverses qüestions relatives a l'aporofòbia, des de diferents perspectives i àmbits d'estudi per "descobrir les arrels de l'aporofòbia, identificar els diferents tipus de pobresa, més enllà de l'econòmica i com acabar amb una xacra que és un atac contra la dignitat de les persones".
Una altra de les ponències magistrals d'aquest congrés va anar a càrrec del Dr. Gustavo Pereira, catedràtic de la Universitat de la República (Uruguai). Pereira va definir l'estigmatització "com una mena de germana que camina al costat de l'aporofòbia cap a la injustícia i menyscaben la dignitat". Per a l'expert es tracta de dues relacions de reconeixement distorsionat o de menyspreu, que es diferencien per com incideixen en la identitat dels qui en són l'objecte. En la seva ponència, Pereira va presentar alguns mecanismes cognitius que segmenten la humanitat i atribueixen característiques que condueixen al rebuig dels qui són pobres i que també porten a entendre l'aporofòbia i l'estigmatització com una patologia social i de la imaginació: el narcisisme i el fàstic, reforçats per la pressió dels altres i l'obediència a l'autoritat. Davant d'aquesta situació, la solució passa per superar aquests fenòmens per restaurar la condició d'iguals i reunificar un món segmentat, de manera que "cap a això haurien d'estar orientades les mesures institucionals", va exposar.
Interdisciplinari i internacional
Durant aquests dos dies de congrés, han passat per IQS expertes i experts de diferents àrees (filosofia, economia, sociologia, ciència política, empresarials, salut, educació, història, criminologia, entre d'altres), que han exposat i compartit coneixements, opinions i punts de vista sobre el tema.
Així, al marge de les conferències, el programa d'aquesta primera edició s'ha completat amb nou sessions paral·leles, dues, sota el títol Aporofòbia: Barcelona, Empirical evidence on Poverty and aporophobia I i II, destinades a analitzar les mostres clares de rebuig al pobre a aquesta ciutat, seu d'aquest primer congrés internacional. Altres sessions s'han centrat en els fonaments i el concepte d'aporofòbia i han comptat amb la participació d'experts com el Dr. Flavio Comim, degà d'IQS School of Management i un dels impulsors d'aquest primer congrés sobre aporofòbia. L'expert va presentar, entre d'altres, la seva ponència A theory of aporophobia, una investigació sobre les motivacions de la gent per promoure la discriminació contra els pobres i les implicacions principals en termes de sistemes de benestar, impostos i polítiques fiscals.
El primer congrés internacional sobre aquesta temàtica també ha comptat amb diferents workshops, com el que ha reunit la Fundació Arrels, Assís i Càritas.
Manifest contra l'aporofòbia
En els pròxims dies, un "Manifiest contra l'aporofòbia" elaborat per les principals institucions organitzadores posarà el colofó a aquesta 1st Conference Internacional Aporophobia, que ha establert les bases per continuar treballant conjuntament per visibilitzar i posar fi al rebuig a la pobresa; sent aquest un problema real que afecta la dignitat de les persones més vulnerables de la societat, fent les seves vides més difícils. Un problema que, a més, estigmatitza pobresa els que la pateixen, i agreuja altres tipus de discriminació, com ara la racial o la de gènere.
