El dijous de la setmana passada, a lIQS, amb motiu del Postgrau en Estalvi i Eficiència Energètica, que organitzen conjuntament lIQS i Endesa, va tenir lloc la jornada de presentació que respon a la pregunta Eficiència energètica: una estratègia davant la crisi?
Barcelona, 16 de novembre de 2009.- El dijous de la setmana passada, a lIQS, amb motiu del Postgrau en Estalvi i Eficiència Energètica, que organitzen conjuntament lIQS i Endesa, va tenir lloc la jornada de presentació que respon a la pregunta Eficiència energètica: una estratègia davant la crisi?
El Dr. Enric Julià, director general de lIQS, va explicar que lIQS era un centre que shavia especialitzat, entre altres coses, en temes medi ambientals i de recerca, i va posar com exemple, el Ràpid Manufacturing i el treball conjunt amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat respecte el control de la contaminació atmosfèrica, com el tema dels 80 km/h.
Segons Josep M. Rovira, director general dEndesa a Catalunya, el canvi climàtic és un tema de preocupació per a la societat, la qual cosa fa que sigui el moment per impulsar el desenvolupament energètic cap a la sostenibilitat. Però per fer-ho sha de fer un projecte comú entre tots els països i és necessària una implicació plena de la societat.
Així explicava que la Unió Europea sha proposat reduir, des dara fins al 2020, un 20% els gasos de lefecte hivernacle, reduir un 20% lenergia fòssil i augmentar un 20% lenergia renovable.
Maria Comellas, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, creu que leficiència energètica és una política on hi ha un acord general, però a lhora dimpulsar-la presenta certes dificultats: els primers esforços són per a la societat en general, ja que representa uns canvis dhàbits i una inversió en equips.
El Dr. Pere Palacín, director del Postgrau en Estalvi i Eficiència Energètica, va fer una sèrie de previsions en eficiència i estalvi energètic des dara fins al 2030. [veure presentació]
Segons ell, la demanda de petroli serà creixent en les pròximes dècades gràcies a economies emergents com la Xina i lÍndia. El creixement serà de l1,8% anual.
Sestima que shauran dinvertir 16 bilions de dòlars en les tres pròximes dècades per satisfer la demanda. Un 60% daquests diners sinvertirà en centrals elèctriques i xarxes de transport i de distribució.
El petroli, que representa el 37% del consum mundial de lenergia, seguirà essent la font dominant en les dues pròximes dècades, tot i que serà necessari descobrir més del 30% dels recursos requerits.
La producció de gas al 2030 es duplicarà respecte a lactual. El gas natural continuarà essent una font important per a la generació denergia elèctrica, aproximadament un 30%
El consum de carbó creixerà a la majoria de països, excepte a Europa Occidental. La Xina i lÍndia representaran el 72% de lincrement mundial.
El preus del petroli i el gas experimentaran una forta tendència a lalça en relació als nivells actuals. El preu del carbó continuarà mantenint-se relativament estable.
Al 2030 més de la meitat de la producció de lenergia elèctrica provindrà de les tecnologies sortides a partir dels anys noranta, com les turbines de gas, el cicle combinat, les tecnologies avançades del carbó i les energies renovables.
Lenergia nuclear pot tornar a fer-se popular a les economies madures.
Altres energies primàries com leòlica, mareomotriu, geotèrmica o solar es convertiran en part de la combinació denergia.
Es preveu que el manteniment del predomini dels combustibles fòssils implicarà un creixement de les emissions mundials de CO2 superior al creixement del consum denergia. Els països en vies de desenvolupament seran els causants de més de la meitat de les emissions mundials al 2030.
La participació a la demanda final continuarà essent constant i, en general, a nivell mundial prop dun 35% correspondrà a lindústria, un 25% al transport i un 40% al consum residencial i al sector terciari.
Es requereix augmentar substancialment la inversió en equips, aparells, processos, etc., que presenten major eficiència energètica.
Per poder aconseguir una eficiència energètica, Europa, des del 2006, aplica unes prioritats energètiques que engloben 6 àmbits dactuació i estan recollits al llibre verd Estratègia europea per una energia sostenible, competitiva i segura
A Espanya actualment simporta un 79% de lenergia, majoritàriament petroli i, a més, té un sistema elèctric que és un exemple a seguir per a molts països.
Segons lanàlisi del sector energètic espanyol els reptes de la política energètica passen per la seguretat del subministrament, la competitivitat, i la sostenibilitat i el respecte al medi ambient. Cal destacar que la competitivitat sha de centrar en processos de baixa intensitat energètica, augmentar leficiència energètica i la gestió de la demanda i estructurar els costos reals i fomentar la competència.
A Catalunya el Pla dEnergia sha marcat com a objectius millorar fins el 2016 un 16,2% leficiència energètica de la comunitat. Per això promou a través dorganismes com lICAEN polítiques de subvenció per a diferents projectes denergies renovables.
El Postgrau en Estalvi i Eficiència Energètica de lIQS i Endesa és un programa específic en aquestes matèries, que vol dotar els participants deines per a la comprensió, la implantació, el control i la gestió dels diferents elements que constitueixen el vector energètic; capacitar-los per a lavaluació de les activitats energètiques relacionades en els àmbits de ledificació, lurbanisme, la indústria i el transport; i finalment, poder realitzar propostes concretes per a loptimització del consum denergia, la minimització de limpacte ambiental i la reducció de la factura energètica.
Lacte també va comptar amb la presència de Marçal Farreras, director de Seat España, Jordi Mestres, director general comercial de Baxi Roca, i de Felip Pich-Aguilera, arquitecte, cada un d’ells va posar especial èmfasi en el sector de l’automoció i vehicles electrònics, industrial i de serveis i de la construcció, respectivament.