El que més t’agrada de la teva feina…
La possibilitat d’alimentar contínuament la meva vocació intel·lectual. I la relació amb els alumnes, que ens obliga a mantenir constantment un peu a terra.
A què t’agradaria dedicar més temps?
A la música. He tocat molts anys la trompeta (i el piano) en grups de jazz i músiques varies. Però la paternitat, la pandèmia i el doctorat ho van aturar tot. M’agradaria recuperar aquests espais.
De què et sens més orgullós?
Del camí recorregut fins aquí a nivell laboral, intel·lectual i de compromisos socials. De la gent increïble que he pogut conèixer i tot el que he après d’ells. Em sento viure a cavall de diferents mons, i aquestes connexions establertes em fan vibrar.
El valor que més aprecies a les persones …
La humilitat i la generositat
Un lloc per perdre’t ….
Els darrers anys he gaudit molt amb la família d’Ogassa, un racó de món sobre Sant Joan de les Abadesses, al peu del Taga, una muntanya plena de misticisme. I si em deixeu dir un segon lloc, diria Almeria, on durant anys vam organitzar camps de treball amb la meva dona: és una realitat de contrastos vivíssims.
Un somni per complir ….
És ben senzill: tenir més temps de qualitat per a poder-lo dedicar a la meva família, a les meves lectures i als altres. Anem saturats i accelerats. El somni és baixar el ritme.
Què et queda per aprendre?
Haver estudiat matemàtiques i filosofia m’ha ensenyat que les veritats fonamentals són ben poques, i que si alguna cosa sabem és que gairebé tot està per aprendre. Amb el temps també entens que l’aprenentatge més valuós és el que et dona la vida si tens les eines i el temps per anar examinant detingudament tot allò que et passa. Allò important és créixer en saviesa i en vincles autèntics amb els altres.