“M’agradaria que la societat comprengués que la Ciència no és només curiositat dels científics i que, a través de la tecnologia, permet millorar el seu propi benestar”
Moment del lliurament del premi ‘Àlex Casta’al Dr. Jordi Martorell
Parla’ns de la vostra empresa Aortyx i de l’equip que la integra
Aortyx és una startup especialista en la creació de dispositius endovasculars per tractar malalties aòrtiques. La vàrem fundar l’octubre del 2018, amb els investigadors d’IQS Dr. Salvador Borrós i Noemí Balà, i el Dr. Vicenç Riambau, Cap de Cirurgia Vascular de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest és l’equip fundador, però a dia d’avui ja som un total d’onze membres dedicats al projecte. De fet, ja han passat per l’empresa tres estudiants de pràctiques d’IQS i tres dels nostres membres estan fet el doctorat. Combinem talent de persones amb estudis de química, enginyeria química, biomèdica o industrial, biologia, veterinària …
Tenim cinc doctors/es i quatre futurs doctors/es … perquè després diguin que un doctorat no garanteix l’ocupació! Creiem fermament en la formació universitària i la multidisciplinarietat per sobre de tot. Ara, només ens falta incorporar persones de l’àrea de negoci i finances, quan creixem una miqueta més.
Actualment, ens trobem en fases pre-clíniques del nostre primer dispositiu i posant a punt l’estratègia regulatòria. També hem començat el procés d’industrialització del dispositiu i estem posant en marxa el sistema de qualitat sota norma ISO 13485.
Com sorgeix la idea de centrar-vos precisament en la dissecció aòrtica?
La idea va néixer al 2015, quan col·laboràvem amb el Dr. Arturo Evangelista, líder mundial en ecocardiografia d’aorta, per tal d’utilitzar la dinàmica de fluids per determinar quins pacients amb aneurisma i dissecció aòrtica precisaven cirurgia i quins no. La conclusió va ser que era necessari desenvolupar noves solucions, donat que les actuals fallen bé per tractar-se de cirurgies massa invasives, bé per no adaptar-se a les fatigues dels materials.
Les primeres versions del material del pegat aòrtic es van dur a terme en el Grup de recerca d’Enginyeria Vascular i Biomedicina Aplicada (GEVAB) d’IQS, i van despertar l’interès del Dr. Riambau. Després de rebre un ajut CaixaImpulse de La Caixa al 2017 i aconseguir uns primers èxits al laboratori, vàrem decidir fundar Aortyx amb la voluntat de transferir la nostra invenció al mercat.
Aortyx … que ha rebut el premi ‘Àlex Casta’ a la startup amb el millor ‘pitch’ de la Bioregió de Catalunya. Com valoreu aquest reconeixement rebut i que representa per a vosaltres?
Àlex era un actor molt important de l’ecosistema emprenedor català que va morir, molt jove, per causa d’una malaltia aòrtica. Ell ens va mostrar el seu suport en estadis molt inicials des de CaixaImpulse i és el nostre deure treballar per tal que aquells que pateixen malalties aòrtiques tinguin millors opcions en un futur proper. És un honor rebre el premi que porta el seu nom i ens sentim molt orgullosos de poder ajudar a conscienciar a la població dels riscos de les malalties aòrtiques i de la importància de dur una vida saludable.
I més recentment, Aortyx ha quedat també finalista en la EIT Health Catapult 2020. Què representa haver aconseguit aquesta nova fita?
EIT Health Catapult és la competició més important d’Europa per startups dedicades a la Salut. Som un dels 7 finalistes MedTech després d’una pre-selecció de més de 50 empreses i unes semifinals amb 14 participants de molt alt nivell. Tot i que el premi econòmic és llaminer, el més rellevant és l’exposició a inversors i a l’ecosistema europeu d’inversors, que ha de començar a conèixer-nos.
Cal recalcar que EIT – European Institute of Innovation & Techonology – ens ha recolzat des de 2017, dins del programa CaixaImpulse, i més recentment amb Headstart. EIT Health és relativament poc coneguda a Catalunya i hem de donar més visibilitat tot el que fan per l’emprenedoria a Europa.
Parlem del vostre dispositiu. Com funciona i quines son les solucions concretes que aporta?
La dissecció aòrtica és una afecció potencialment mortal en la que és produeix un esquinçament al llarg de l’aorta. El pegat d’Aortyx és una solució especifica, única, que reduirà significativament tant la mortalitat com la morbiditat associades a la malaltia.
La nostra aproximació és un canvi total de paradigma en aquests tractaments, passant de la reparació temporal a la regeneració definitiva, reduint la incertesa durant la cirurgia, els costos associats i millorant la qualitat de vida dels pacients, per tractar-se d’una intervenció mínimament invasiva.
La nostra solució consisteix en introduir, mitjançant una incisió inguinal, un catèter orientable que navega per la aorta fins a la dissecció. El catèter conté un desplegador plegat que conté el pegat. En arribant a l’esquinçament, el catèter s’orienta, s’obre el desplegador i el pegat s’exposa a la sang. L’adhesiu que posseeix s’activa en pocs segons i el desplegador aplica una pressió homogènia sobre el pegat, adherint-lo a la paret vascular. Després del temps d’adhesió, el desplegador es torna a plegar en el catèter i es retira del cos.
Des del primer moment, el pegat bloqueja la ferida i promou la regeneració del teixit.
On es troba actualment el vostre projecte? Quins reptes de futur afronta Aortyx?
Actualment, estem realitzant tots els assajos, de laboratori i en animals, que demostrin que el dispositiu és segur, viable i eficaç, per tal de completar la pre- clínica regulatòria. Hem demostrat in vitro que el pegat permet una forta adhesió i migració de les cèl·lules endotelials i de cèl·lules del muscle llis, utilitzant molècules de la matriu extracel·lular adherides covalentment, i que les seves propietats mecàniques són properes a les de les arteries sanes. Hem demostrat in vivo, en porcs i aviat en ovelles, que el pegat resisteix el flux aòrtic. Queden encara matisos per polir i, sobre tot, els experiments a llarg termini en animals.
També destacaria que els prototips del pegat i del catèter s’estan fabricant en les mateixes instal·lacions i en els mateixos equips on es fabricaran, una vegada el producte estigui validat. Per tant, la transició de prototip a producte serà més senzilla.
Si tot va bé, a finals del 2021 s’iniciaran les fases clíniques. Els assajos clínics es desenvoluparan en múltiples fases i països i, després de l’anàlisi de les dades, esperem l’aprovació regulatòria al 2025, que s’anirà expandint progressivament a diferents països.
Que representa ser una spin-off d’IQS?
A la missió d’IQS és llegeix literalment: “educar per a un treball productiu per a la societat, de sort que generi bens i serveis que tenen un valor social”, “contemplant com un deure retornar a la societat el molt que d’ella ha rebut!”. L’equip d’Aortyx no pot estar més alineat amb aquesta missió, quan estem enfocats en generar bens amb valor social, per tal de retornar el que rebem de la societat.
El nostre equip està format majoritàriament per persones íntegra o parcialment formades a IQS. Tenim visibilitat i això ens permet capturar talent amb més facilitat. A més, la nostra integració total en el Centre Universitari ens permet disposar de recursos tècnics d’elevadíssim valor, on poder realitzar assajos i optimitzar els nostres dissenys. Només podem agrair a IQS les facilitats i el suport rebuts fins ara.
Des de la vostra experiència, quines recomanacions donaríeu a altres emprenedors de l’àrea de la biomedicina i salut?
El sector Salut contribueix al benestar social, donat que tot el treball i l’esforç té un impacte directe sobre la comunitat. Quan emprens en Salut, sents que estàs aportant a la societat molt més que des d’altres sectors. Però les lògiques exigències de qualitat de les agències reguladores compliquen la vida de l’emprenedor en l’àmbit de les ciències biomèdiques, donat que, per exemple, només un de cada cent fàrmacs que arriben a assajos en humans acaba essent aprovat i arriba al mercat. Això complica la cerca d’inversors, si més no a Europa, on l’aversió al risc és molt més gran que als Estats Units. Però hem d’agrair la valentia d’aquells fons d’inversió a Espanya que s’atreveixen a apostar per la Salut i fer tot el possible per tal que les seves inversions siguin exitoses i arrosseguin a més inversors per fer créixer el sistema.
Afegiria que el desafiament més habitual per l’emprenedor és aconseguir diners per finançar el seu projecte, i això té a veure amb generar confiança en persones alienes al mateix. Però els desafiaments més grans venen de la gestió de les persones: el teu equip ha de funcionar com un rellotge si vols que el projecte avanci. I, sobre tot, celebrar cada petita fita que s’assoleixi.
Finalment, des de la teva perspectiva d’investigador, quin missatge voldries transmetre en aquest moments tan crítics per a tothom?
Que no serveix de res sortir a aplaudir als nostres metges i metgesses, si després no ens posem tots la mascareta correctament. Que no pot ser que els personatges dels ‘realities’ guanyin més diners que el personal sanitari d’aquest païs. Que no pot ser que no es valori l’esforç a la universitat i que es faci apologia de la mediocritat a les escoles.
Salvarem vides i l’economia gràcies als que es deixen la pell investigant i treballant, no a cop de tweets i queixes als governs. Hem de recuperar la cultura de l’esforç real, la lluita per millorar cada dia com a individus i com a societat.
A les autoritats, dir-los que l’alfabetització científica és bàsica per al progrés de qualsevol país i que cada cop que una startup del sector salut fracassa, es perden oportunitats i vides.
M’agradaria que la societat comprengués que la Ciència no és només curiositat dels científics i que interioritzés que la Ciència, a través de la tecnologia, permet millorar el seu propi benestar.