Tant la difusió com la divulgació científica són activitats de comunicació. Els articles científics són la manera essencial de difondre els resultats d’un projecte a la comunitat científica. Per la seva banda, les accions de divulgació s’orienten a un públic més general per tal de fer accessible el coneixement científic al ciutadà.
La publicació d’articles científics és una de les formes més utilitzades pels investigadors per donar a conèixer els resultats de la seva recerca. Aquests escrits es recullen en revistes científiques que, tant en les seves versions impreses o en línia, van dirigides a un públic objectiu format essencialment per altres investigadors del mateix àmbit científic i tecnològic. Així és com, d’alguna manera, fem créixer el coneixement científic de la humanitat.
Sovint, les entitats o fundacions privades i els organismes públics que donen ajuts per a la recerca exigeixen que es faci una comunicació de les seves accions, de tal manera que el beneficiari de l’ajut té l’obligació de donar a conèixer que ha rebut un cert finançament per part d’una determinada entitat amb la finalitat de dur a terme un projecte de recerca amb un objectiu concret enfocat a resoldre un repte científic o tecnològic en àmbits específics com poden ser la salut humana, la sostenibilitat ambiental o qualsevol altre.
En aquests casos, les activitats de divulgació es duen a terme a través de publicacions incloses en els webs de les entitats beneficiàries que reben l’ajut, a través de les xarxes socials, a través de publicacions en butlletins periòdics o memòries anuals. Es tracta de fer promoció de qui dona, qui rep i per a quina finalitat. Es tracta de ser transparents amb els fons públics i de fundacions privades.
Aquestes accions tenen lloc en diverses fases del projecte. A l’inici, explicant que s’ha rebut l’ajut i fent una descripció del projecte que s’inicia. També al final del període establert per a l’execució del projecte finançat (que no és el mateix que la finalització del projecte de recerca global) explicant els resultats assolits.
Tant la difusió com la divulgació científica són activitats de comunicació. Els articles científics constitueixen actualment un tipus de discurs escrit amb una forma determinada i unes condicions de contingut que permeten complir amb el propòsit final de comunicar i difondre els resultats d’un projecte científic a la comunitat científica. Aquestes publicacions formen part del currículum professional de l’investigador i constitueixen una part essencial de l’activitat de recerca. Per la seva banda, les accions de divulgació opten per diversos tipus de mitjans de comunicació i s’orienten a un públic més general amb la finalitat de fer accessible el coneixement científic a la societat, al ciutadà.
En cap cas hem d’oblidar que un projecte de recerca científica és un treball intensiu i llarg en el temps que té un objectiu clar i unes etapes establertes per a l’execució d’un conjunt de tasques experimentals, els resultats de les quals s’han d’interpretar i contextualitzar per tal d’extreure les conclusions pertinents.
El reptes als que s’orienten els projectes científics són preocupacions reals de la societat, de col·lectius i d’individus o persones concretes. Els que ens dediquem al món de la recerca som conscients del gran compromís que tenim vers la societat. Sovint ens agradaria tenir millors respostes i poder dir que som capaços d’aportar solucions finals, però la realitat és que hi ha un llarg camí per recórrer des de que una idea es consolida en la ment d’un equip d’investigadors per a dur a terme un projecte de recerca, fins que s’obtenen resultats validats per a ser aplicats a la solució del problema plantejat inicialment. Comunicar que s’ha rebut un ajut per a un projecte és només una manera de fer saber al ciutadà que iniciem un llarg recorregut amb grans esperances, però alhora amb les dificultats i incerteses que són pròpies de la recerca científica.
Dra. Núria Vallmitjana
Directora d’IQS Tech Transfer