IQS i ATLAS GESTIO MEDIAMBIENTAL SL estableixen un conveni de col·laboració per tal de desenvolupar una metodologia que determini de manera fiable si la matèria orgànica present en un residu és o no biodegradable, i si aquest és apte per poder ser correctament gestionat en el seu dipòsit controlat de residus perillosos de Castellolí.
Imatge aèria del dipòsit controlat de Castellolí
L’estabilitat biològica d’un residu determina fins a quin punt la massa orgànica fàcilment biodegradable es descompondrà. Un residu es considera estable si conté principalment material recalcitrant o humus i no és capaç de mantenir una activitat microbiana elevada.
L’estabilitat biològica dels residus sòlids és un dels principals aspectes a considerar, quan aquest residu ha de ser gestionat en un dipòsit controlat, i està relacionada amb l’avaluació del potencial d’emissió a llarg termini i l’impacte ambiental dels propis dipòsits.
Per gestionar un material en un dipòsit controlat de residus cal que aquell hagi assolit un alt nivell d’estabilitat, per reduir el seu impacte mediambiental (generació d’olor, autoescalfament, autocombustió, producció de biogàs, generació de lixiviats i recreixement de patògens), es a dir, entre d’altres paràmetres, assegurar que no sigui biodegradable.
En el camp de les aigües residuals, la utilització del paràmetre demanda biològica d’oxigen a 5 dies (DBO5) està totalment acceptada, per a la determinació de la matèria orgànica biodegradable. En el camp dels residus sòlids, un paràmetre que s’utilitza per a avaluar la biodegradabilitat, és la relació entre la demanda biològica d’oxigen a 5 dies i la demanda química d’oxigen (DBO5/DQO) del lixiviat del residu. No obstant, aquest paràmetre només és representatiu de la biodegradabilitat de la part soluble en aigua i per tant, no té en compte altres components del residu, com podrien ser olis i greixos, hidrocarburs.
Però:
- No existeix un únic criteri establert per a la determinació de la biodegradabilitat dels residus sòlids abans de la seva gestió en dipòsit controlat.
- La majoria dels mètodes proposats són de llarga durada i alguns amb una quantitat de mostra reduïda que en el cas d’un residu heterogeni difícilment serà representativa.
En aquest marc, l’empresa ATLAS GESTIO MEDIAMBIENTAL SL i IQS han establert una col·laboració per tal de desenvolupar una metodologia que permeti determinar de manera fiable si la matèria orgànica present en un residu és o no biodegradable, per poder ser gestionada correctament en el seu dipòsit controlat de residus perillosos.
Un dels equips més utilitzat per la determinació dels índexs respiromètrics són els sistemes OxiTop. En concret amb el sistema OxiTop ® Control es pot realitzar la determinació d’aquests índexs en fase sòlida (AT4) o en fase líquida (OUR, DBO, LCRI7).
Es tracta dels índexs més citats a la legislació, son de curta durada i la tècnica per determinar-los no es complexa. Està basada en la determinació de la variació de pressió a l’interior del flascó, produïda per la reacció del CO2 generaten la respiració del residu (si aquest s’està degradant) amb la solució de NaOH continguda en el flascó.
D’aquesta forma, es força senzill establir si el residu s’està degradant , o no, i si és factible de ser gestionat en un dipòsit controlat.
Un cop aquesta metodologia sigui validada per l’Administració, podria convertir-se en un futur en mètode de referència per a la resta de dipòsits controlats.
L’empresa ATLAS GESTIO MEDIAMBIENTAL SL gestiona el primer dipòsit controlat de residus perillosos de Catalunya, activitat declarada servei públic per la Generalitat de Catalunya. En paraules del seu director, el Sr. Xavier Mundet, “ IQS ens aporta un grau d’experiència i coneixement fonamental per poder establir una metodologia contrastada que ens permeti oferir als nostres clients més coneixement per aconseguir la millor gestió possible dels seus residus. Disposar d’un procediment validat per IQS, per determinar la part biodegradable d’un residu, millorarà també molt la pròpia gestió del nostre dipòsit”.