Dins de la recerca del Grup d’Enginyeria de Materials GEMAT d’IQS, la Dra. Sara Bardají va defensar recentment la seva tesi doctoral sobre el desenvolupament d’un ciment ossi, fàcilment injectable mitjançant la tècnica de vertebroplàstia per a poder regenerar la vèrtebra fracturada.
 |
| Dra. Sara Bardají i el director de la tesis, Dr. Salvador Borrós |
Una de les malalties relacionades amb l’augment de l’esperança de vida de les persones és l’osteoporosi, una malaltia esquelètica degenerativa que disminueix la densitat de massa òssia i debilita el cos del pacient, produint fractures per compressió vertebral.
En substitució dels tractaments tradicionals (medicació i cirurgies invasives que utilitzen metalls), estan prenent protagonisme tècniques menys invasives, com és el cas de la vertebroplàstia, mitjançant la qual s’injecta un ciment en la vèrtebra trencada per assegurar que aquesta no torna a col·lapsar.
Aquesta tècnica ha donat resultats molt esperançadors, ja que ha demostrat que millora el dolor causat per la fractura, i és capaç d'enfortir l'os fracturat. No obstant això, molts dels materials que s'utilitzen comporten problemes per al pacient.Així, els ciments acrílics provoquen necrosi a l’os quan es produeix una fuita de ciment que reacciona amb l’os. També contenen metilmetacrilat monòmer lliure, que és tòxic. I a més, la seva densitat és molt diferent de la del os, afavorint les fuites de ciment en les vèrtebres adjacents. Altres ciments formats amb sulfat càlcic o fosfat càlcic (hidroxapatita) presentes moltes dificultats en el procés d’injecció.
Dins de la recerca del Grup d’Enginyeria de Materials GEMAT d’IQS, la Dra. Sara Bardají va dur a terme la seva tesi doctoral, defensada recentment, basada en el desenvolupament d’un ciment ossi fàcilment injectable mitjançant la tècnica de vertebroplàstia i capaç de regenerar la vèrtebra fracturada. Aquesta tesi va ser dirigida pel professor d’IQS Dr. Salvador Borrós.
El nou ciment ossi s’ha desenvolupat amb un copolímer de fàcil síntesi, combinat amb hidroxiapatita (bioceràmica) i plasma ric en plaquetes (PRP) (per prolongar la durada del tractament i frenar la degradació). Aquest nou material resulta ser fàcilment injectable i, un cop injectat, solidifica ràpidament, sense patir fuites ni provocar necrosi en els teixits adjacents. A més, presenta una densitat similar a l’os, evitant que generi tensions que poden comportar fractures de vertebres adjacents.
Cal remarcar que aquests nou ciment presenta una resistència a la compressió excel·lent, no presentant fractures després del test de compressió i sent capaç d’omplir tot el defecte creat per la fractura vertebral.
L’addició de PRP en el nou material li confereix a més propietats osteoinductives i osteoconductives. El fan, per tant, bio actiu, de tal manera que és capaç de diferenciar cèl·lules mares d'os a osteoblasts, i aquests mateixos osteoblasts, diferenciar-los a osteòcits, generant matriu òssia.
El treball presentat ha comptat amb les col·laboracions del Karolinska Institut
d’Estocolm, la Universitat d’Evora (Portugal), i l’empresa Sagetis-Biotech, dins del projecte Europeu Restoration (7th Frame Work Program), que ha finançat la recerca.
