Ahir va tenir lloc a IQS l’acte d’investidura de Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull, a proposta d’IQS School of Engineering, al Dr. Charles L. Cooney, professor d’Enginyeria Química i Bioquímica i Faculty Director del Deshpande Center for Technological Innovation del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston (EUA). El va apadrinar el Dr. Enric Julià, director general IQS.
Ahir va tenir lloc a IQS l’acte d’investidura de Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull, a proposta d’IQS School of Engineering, al Dr. Charles L. Cooney, professor d’Enginyeria Química i Bioquímica i Faculty Director del Deshpande Center for Technological Innovation del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston (EUA). El va apadrinar el Dr. Enric Julià, director general IQS, que va explicar l’estreta col·laboració que manté IQS amb el MIT des de 1992 i que ha portat al MIT més de 80 estudiants d’IQS. Charles L. Cooney és la persona que dirigeix la implantació de centres universitaris com el MIT arreu del món, com a Singapur i actualment el Skolkovo Technology Institute prop de Moscou, una inversió russa de 1.500 milions de dòlars.
Lesdeveniment es va iniciar amb la lectura, a càrrec del Dr. Josep M. Garrell, vicerector de Política Universitària i secretari general de la URL, de lacta de nomenament de la Junta de Govern en què, a proposta dIQS, es va prendre lacord de concedir el grau de Doctor Honoris Causa al Dr. Charles L. Cooney.
El Dr. Enric Julià, director general IQS, va comentar que, precisament, IQS ha tingut i té com a model de desenvolupament el MIT, un centre especialitzat en tecnologia aplicada al món empresarial, on es conjuga la docència de qualitat i la recerca a la frontera del coneixement. I és que més de 80 alumnes dIQS han fet estades dun any al MIT, en diferents laboratoris de làrea tecnològica i científica, cinc dells han estat becats pel mateix MIT per fer el doctorat en aquesta prestigiosa institució, i dos dells shi han quedat treballant a Boston, al MIT, va informar Julià amb satisfacció.
El director general dIQS va glossar els mèrits de lhomenatjat a través de testimonis de persones molt properes a ell: des de la seva dona, fill i secretària fins als seus exalumnes i doctorants. Va parlar dun personatge polifacètic ja que, més enllà de la seva activitat com a professor, per exemple, és membre del Board del Boston Ballet o conseller de lOrquestra Simfònica de Boston, i utilitza les seves habilitats en lescalada de muntanyes per comparar-la amb laprenentatge de sistemes complexos.
Julià va parlar de Cooney com a professor, científic, empresari i emprenedor: perquè el seu caràcter personal suscita entusiasme entre els seus col·legues i els seus deixebles, i perquè sempre té cura dels petits detalls professionals i familiars. De fet, Julià va dir que Charles Cooney: té molts admiradors i amics entre els quals es troba, sens dubte, IQS i la persona del seu director.
A continuació es va procedir a la investidura com a Doctor Honoris Causa de Charles L. Cooney a càrrec de la rectora de la URL, la Dra. Esther Giménez-Salinas.
Tot seguit, el Dr. Charles L. Cooney va exposar que vivim en una era de descobriments científics sense precedents en l’àmbit de la biologia, la química i la física que condueixen la innovació cap a camps emergents com són la biotecnologia, la nanotecnologia, la computació i la ciència de materials. Cooney va afegir que la innovació és un motor de creixement econòmic i tenim la responsabilitat de guiar-ne la implementació per millorar la qualitat de vida de la nostra comunitat global. En aquest sentit va manifestar que com a acadèmics també tenim la responsabilitat d’ensenyar als altres a traduir idees en un impacte que suposi un benefici per a la societat. El professor va reivindicar aquest paper de la universitat: Cal tenir molt clar l’objectiu de donar suport a la innovació en el marc d’una institució acadèmica. L’objectiu és incrementar l’impacte de la recerca provinent del laboratori de recerca acadèmic. Fixeu-vos que en parlar d’aquest objectiu no esmentem la rendibilitat. Massa sovint sentim que els gestors de la universitat o representats del govern parlen dels diners que es poden guanyar comercialitzant tecnologia provinent de la universitat. Algunes universitats fan diners, però la majoria no. Si l’objectiu és la rendibilitat, pot ser que les decisions que afecten la recerca acadèmica, la generació de coneixement i la formació dels estudiants es prenguin pels motius equivocats. Considero fermament que no volem canviar la missió de la universitat que no és altra que l’educació i la generació de coneixement, sinó que volem ampliar aquesta missió i la comercialització de tecnologia és una eina per aconseguir-ho. Seré clar: la missió del món acadèmic és l’educació i la generació de coneixement.
Lany 2002 Cooney va crear el Deshpande Center for Technological Innovation (fundació que administra una donació de 20 milions de dòlars per fomentar lemprenedoria dins la recerca que es desenvolupa en el MIT) amb lobjectiu dentendre les limitacions que té traduir les tecnologies emergents en resolució de problemes importants i identificar un camí que no només servís per millorar aquest procés al MIT, sinó que també fos extrapolable a d’altres institucions. Així, per a Cooney tan important és formar els estudiants com el fet de generar coneixement a través de la recerca. I és que un dels seus reptes és precisament connectar els investigadors tant amb els clients del mercat com amb inversors de risc per finançar la innovació i completar la translació a la realitat comercial. Daquesta manera, Cooney va subratllar que no nhi ha prou amb aquelles idees que emanen de la ciència i la tecnologia que, per generar un impacte, cal que la invenció arribi al consumidor d’una manera escalable i sostinguda.
Així doncs, Cooney va fer una minuciosa lliçó del que realment suposa una transferència de coneixement efectiva. O, dit duna altra manera, va explicar el treball transversal que hi ha entre la ciència i lempresa, entre la translació de la ciència acadèmica a limpacte comercial. Va detallar tot el procés que des del Deshpande Center for Technological Innovation duen a terme: des de la selecció de les idees que creuen que poden tenir repercussió, passant per lorientació daquesta innovació al mercat i la posterior connexió amb clients i inversors.
La prova de leficàcia en aquest procés es pot veure amb els resultats. El Deshpande Center for Technological Innovation, amb 10 anys de vida, ha avaluat més de 650 propostes del MIT que engloben un ampli ventall de disciplines i tecnologies. Alhora, 95 daquests projectes han estat escollits per a finançar-los, 26 han portat a la creació duna nova empresa, han creat 350 llocs de treball de tecnologia avançada, i han donat suport a 200 professors i estudiants.
Finalment, Cooney també va insistir amb què cal establir una cultura dinnovació i emprenedoria que amari la universitat: La innovació i l’emprenedoria globals és un altre àmbit per experimentar com millorar la translació de ciència emergent per fer front a problemes mundials importants per tal d’assolir un impacte global.
La rectora de la URL va felicitar el nou investit i va destacar que, més enllà de la seva expertesa en el camp de lenginyeria bioquímica, el Dr. Cooney és també un home duna gran vàlua personal. En aquest sentit, va esmentar alguns dels trets especials de la brillant carrera professional i acadèmica del nostre Doctor Honoris Causa, qualitats que ens poden servir de guia i apropar-nos al científic des del punt de vista més personal i humà com el seu tarannà polifacètic, rigorós, arriscat, innovador, exigent, humanitari i humanista, amb sentit de plenitud i despiritualitat.
Esther Giménez-Salinas va reconèixer que ha viscut amb la idea que el MIT ha estat i és un model de referència per a IQS i va afegir que si bé IQS va néixer fa més de cent anys i la seva activitat científica es va focalitzar en el camp de la química, laplicació dels seus estudis a làmbit dels negocis (business) i al de lenginyeria industrial ha estat limpuls per assolir i mantenir una docència i una recerca de qualitat i, alhora, una clara voluntat perquè la investigació tingui aquest caràcter de compromís, de transferència i dutilitat social.
També va remarcar la internacionalització dIQS, ja que avui les institucions científiques no viuen aïllades en una torre divori desquena al que passa a lexterior. Les institucions universitàries, com el MIT, han de ser un pol datracció de científics. En aquest sentit, IQS ha establert vincles internacionals amb altres institucions similars i hi juga un paper crucial.
Atès que el Dr. Cooney va donar les claus per poder traduir les tecnologies emergents en solucions per a grans problemes, la rectora de la URL va reclamar que, per dur-ho a terme, és fonamental establir més i millors marcs de col·laboració entre els sectors públic i privat, amb vista a orientar la innovació a loportunitat del mercat, connectar amb els clients i captar finançament.
Finalment, la rectora va comentar que hi ha una manera de fer compartida entre el MIT i IQS. Per fer-ho va emprar les paraules de la Dra. Mercè Balcells, enginyera biomèdica i coordinadora del programa R+D+I dIQS-MIT, en una entrevista a La contra de La Vanguardia del mes passat qui deia que els professors del MIT al gener tots reben una carta del prebost o no que els anuncia que el contracte anual es renova i els desitja bona sort per a lany vinent. És a dir, que tots els professors que són renovats saben que ho són pels seus mèrits. Per això, Esther Giméz-Salinas va concloure: la meritocràcia pot tenir moltes lectures, però una de positiva és que es regeix pel principi digualtat doportunitats. El MIT és una institució elitista, sí. Però formar-ne part no depèn dels orígens socioeconòmics ni de les oportunitats, sinó de la demostració, dia rere dia, del talent personal i de la plasmació dels mèrits.
Perfil biogràfic de Charles L. Cooney
Charles Cooney és professor de Chemical and Biochemical Engineering en el MIT, codirector del Program on the Pharmaceutical Industry i Faculty Director del Deshpande Center for Technological Innovation del Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Va obtenir el Bachellor a la Universitat de Pennsilvània el 1966, el Màster (1967) i la seva tesi doctoral (1970) en el camp de lEnginyeria Bioquímica en el MIT. Després duna breu estada com a postdoc al Squibb Institute for Medical Research, el 1970 es va incorporar com a professor al MIT, on va obtenir la categoria de Full Professor el 1982.
Va treballar amb diferents empreses biotecnològiques en les seves etapes inicials, com Genzyme, Microbia, Bioprocessors i Duax i també amb grans companyies. És un dels directors de Genzyme, Cuno i BioCon India.
Entre les distincions de què ha estat mereixedor figura la Gold Medal of the Institute of Biotechnological Studies a Londres; la Food Pharmaceutical and Bioengineering Award de lAmerican Institute of Chemical Engineers i la James Van Lanen Distinguished Award de lAmerican Chemical Societys Division of Microbial and Biochemical Technology, entre daltres.
Té més de 30 patents, ha publicat més de 300 articles i és coautor de diversos llibres, entre els quals destaca un dels últims: Development of Sustainable Bioprocesses: Modeling and Assessment (WileyPress 2006).
El seu camp densenyament és lEnginyeria Bioquímica, que es focalitza en processos de separació i filtració, la utilització de lenginyeria genètica per a la solució dalguns problemes i laplicació daquests coneixements duna manera especial a la indústria farmacèutica.
Va ser el cap del Departament dEnginyeria Química del MIT entre 1995 i 2001 i actualment és Faculty Director des del 2002, del Deshpande Center for Techonological Innovation, fundació que administra una donació de 20 milions de dòlars per fomentar lemprenedoria dins la recerca que es desenvolupa en el MIT.
Des d’aquest càrrec ha estat el responsable de la creació de centres com el MIT a Singapur i actualment a Rússia.
IQS és un dels centres universitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i científic nacional i internacional. Amb 107 anys d’experiència docent, IQS és una institució de referència dins la comunitat acadèmica espanyola i una de les principals escoles del país.
Des de la seva integració en la Universitat Ramon Llull el 1990, de la qual és membre fundador, IQS ha experimentat una forta transformació: de ser un centre monofacultatiu entorn de la química, avui IQS està format per IQS School of Engineering amb els estudis d’Enginyeria Industrial, Enginyeria Química i Química, i per IQS School of Management amb estudis d’Administració i Direcció d’Empreses, a més d’oferir una àmplia oferta de màsters i doctorats. Les solucions en R+D+i a través de PEINUSA IQS i tota l’activitat en formació contínua que es realitza a través dIQS Executive constitueixen un important vincle amb les indústries i empreses, que s’intensifica mitjançant Fundació Empreses IQS.
Podeu descarregar-vos el llibret amb els discursos de l’acte AQUÍ.