Ens passa cada any. I segur que a vosaltres també. Arribem al desembre amb una intensitat desbordant: molta feina, molta pressió i aquella sensació que tot s’ha de tancar abans no acabi l’any. Projectes que finalitzen, informes de tancament, reunions d’última hora, esdeveniments presencials que “han de ser” al desembre perquè sí, perquè sempre s’han fet així. Fites que cal marcar amb un “check” abans que arribi el 2026, encara que, en realitat, no passaria res si algunes les féssim al gener. Però el compromís és el compromís, i ens hi llancem de cap.
La setmana passada podria haver estat perfectament una de les més tristes d’aquest any que tot just comença. I, malgrat tot, tornem al nostre dia a dia, perquè la feina no s’atura i les hores són les que són. De vegades tens la sensació que el món s’ha girat en contra i que tot són despropòsits
Després arriben uns dies de descans, una pausa necessària per desconnectar de l’activitat frenètica que ens marca l’agenda. Aprofitem per reflexionar, per mirar-nos l’any amb una perspectiva més global, per repensar propòsits personals i professionals. Ens prometem que aquest any gestionarem millor els ritmes, que no tornarem a caure en la mateixa espiral. Ens recarreguem d’energia, agafem embranzida i… “sant tornem-hi”.
I arriba el gener. Tornem a la feina i, en qüestió de segons, passem del 0 al 100%. Les vacances i els dies en família queden lluny, gairebé esfumats. Per sort, encara tenim les piles carregades i els bons propòsits frescos. Tot recupera la seva dinàmica habitual i, de sobte, algú ens recorda que s’acosta el “Blue Monday”, el dia més trist i depriment de l’any. Però jo em dic que no m’afecta, que això és una estratègia de màrqueting més, com el “Black Friday” i tantes altres dates “especials”.
Però resulta que sí, que la setmana passada podria haver estat perfectament una de les més tristes d’aquest any que tot just comença. Els conflictes geopolítics que no s’acaben —o que comencen—, les amenaces de dirigents que actuen en nom d’una justícia que ningú els ha conferit. Les inclemències meteorològiques que ens recorden, un cop més, el canvi climàtic i la nostra responsabilitat. I, per acabar-ho d’adobar, els incidents i accidents ferroviaris des del diumenge 18 de gener, que encara avui afecten milers de persones i tenen un impacte evident en la salut mental. I millor que ho deixem aquí, perquè segur que molts d’aquests temes també us preocupen.
I, malgrat tot, tornem al nostre dia a dia, perquè la feina no s’atura i les hores són les que són. De vegades tens la sensació que el món s’ha girat en contra i que tot són despropòsits: equipament científic que no s’engega, avaries inesperades, reparacions pendents, llistes d’espera que no paren de créixer. Conflictes personals que requereixen mediació, temps i diàleg. Relacions amb clients, proveïdors i col·laboradors que cal cuidar, seguiments de projectes antics i negociacions de nous acords. Noves oportunitats que conviuen amb expectatives no complertes. I persones que s’incorporen i necessiten formació, suport, acompanyament i temps —el teu temps— per aprendre i créixer. Tot això mentre reps comunicats d’entitats públiques que exigeixen respostes immediates i recorden que poden aparèixer a inspeccionar-te en qualsevol moment.
Us passa el mateix?
Que tingueu un molt bon any nou!
Dra. Núria Vallmitjana i Palau
Directora d’IQS Tech Transfer