Vés al contingut

Estudis

21 gener 2016

El futur dEuropa ha estat el tema del XIII Simposi IQS que es va celebrar ahir a la Sala Blava IQS. Com cada any, la Càtedra dÈtica i Pensament Cristià organitza aquesta trobada anual en la qual congrega més duna cinquantena de professors, investigadors i P.A.S del centre.

  • La trobada denguany sha centrat en la qüestionada viabilitat del projecte de la Unió Europea
     

Barcelona, 05 de gener de 2012.- El futur dEuropa ha estat el tema del XIII Simposi IQS que es va celebrar ahir a la Sala Blava IQS. Com cada any, la Càtedra dÈtica i Pensament Cristià organitza aquesta trobada anual en la qual congrega més duna cinquantena de professors, investigadors i P.A.S del centre.

Després de tractar aspectes com lètica en temps dInternet, els valors dels joves davui o la crisi econòmica, entre daltres, el simposi denguany sha centrat en la qüestionada viabilitat del projecte de la Unió Europea.

El Dr. José Sols, director de la Càtedra dÈtica i Pensament Cristià IQS, va parlar durant la seva presentació sobre la dificultat dEuropa per fer front a la crisi econòmica: Fa uns anys, molts països es van apuntar amb entusiasme al projecte polític de la Unió Europea i a la nova moneda comuna, l’euro; no obstant això, la crisi econòmica, i en particular la dificultat que hem trobat a Europa per afrontar amb unitat de comandament, que sí que tenen, per exemple, Estats Units o la Xina, ha fet que sorgeixin, cada vegada més, veus que qüestionen la viabilitat d’aquest projecte europeu.

El XIII Simposi IQS va comptar amb la presència de dos experts en la matèria: el Dr. Manuel Montobbio [+info], diplomàtic i doctor en Ciències Polítiques, i el Dr. Eduardo Rojo Torrecilla [+info], doctor en Dret i Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UAB.

Sota el títol El futur de la construcció europea, el Dr. Montobbio va presentar una síntesi històrica i filosòfica de la gestació de la Unió Europea, una entitat que va qualificar irònicament dOPNI, Objecte Polític No Identificat, pel fet de tractar-se dun sistema completament nou a la història de la humanitat: La Unió Europea és una curiosa criatura política, de caràcter ventríloc, amb decisions polítiques, econòmiques i socials preses a Brussel·les, però executades als Estats en forma de legislacions i de polítiques nacionals. En aquest sistema hi ha una primacia del Dret comunitari sobre el Dret nacional, i una superioritat del Tribunal de Luxemburg sobre el Tribunal Suprem de cada nació europea. El ponent també va valorar positivament el fet que shagi creat un nou nosaltres entre països que fa unes dècades eren enemics acèrrims. Va parlar sobre la complicada viabilitat de leuro: Sha apostat per una moneda única, leuro, que segueix el model alemany, encara que res, per exemple, el model de la pesseta espanyola; una moneda comuna, sense tresor europeu, té una viabilitat molt complicada.

El Dr. Montobbio va desenvolupar la idea de la necessitat de construir Europa cap enfora, com a actor internacional de primer ordre, i va avisar que Europa està en declivi, especialment, pel ressorgiment simultani de dues potències amb un enorme volum econòmic i demogràfic, la Xina i lÍndia: La Unió Europea constitueix només un 5% de la població mundial, amb la qual cosa, si tenim un esperit democràtic, no li hauria de correspondre un poder superior a aquest percentatge. El gran repte consisteix a passar dels universals tancats als universals oberts, una obertura que no hauria daturar-se a Europa, sinó obrir-se a tota la humanitat, va afegir.

El Dr. Eduardo Rojo Torrecilla va oferir la segona ponència El futur de lEuropa social: la difícil supervivència de lEstat del Benestar al nou món global que podeu seguir al seu blog [+info]. El Dr. Rojo Torrecilla va fer una retrospectiva de la gestació històrica de lanomenada Europa Social. Durant lexposició també va alertar sobre el perill de la supervivència de lEstat de Benestar: Aquest sistema polític, econòmic i social, forma ja part de limaginari col·lectiu europeu, però sha accentuat massa la idea de dret, i poc la de lesforç col·lectiu que sha de fer per mantenir aquest sistema. Va incidir també en lalarmant retorn de problemàtiques que en alguns casos corresponen a finals del segle XIX, com són el dret al treballi les condicions laborals, entre daltres.

Després de les dues ponències, la cinquantena dassistents van fer uns treballs en grup sobre el que shavia tractat a la trobada que després van exposar i debatre entre tots.

El XIII Simposi IQS va finalitzar amb la presentació de la xarxa Manresanet [+info]. El P. Carles Marcet, sj, [+info] coordinador del treball dels jesuïtes a Catalunya, va animar els assistents a participar en aquesta xarxa dintercanvi i comunicació de jesuïtes i laics, que desitgen viure lespiritualitat de Sant Ignasi de Loiola. Manresanet compta amb centenars de membres que, a més de comunicar-se via online, es troben als quatre encontres presencials que sorganitzen anualment a la Casal Loiola de Barcelona i a la Cova de Sant Ignasi, a Manresa.