“Tota decisió professional té impacte en la vida d’altres persones”

Estrenem Veus amb Impacte, un nou espai d’entrevistes dedicat a compartir reflexions i experiències de professionals que contribueixen a transformar l’educació i la societat des de perspectives diverses.

En aquesta primera entrega conversem amb la Dra. Núria Agulló i Paulo Milanesio, impulsors de la nova Unitat de Responsabilitat Social Universitària (RSU) d’IQS, que expliquen com aquesta iniciativa vol integrar la justícia global i el pensament crític en la formació universitària.

Núria Agulló (N.A.): Avui, més que mai, la universitat té la responsabilitat de formar professionals excel·lents i, alhora, conscients de l’impacte social de la seva feina. Com diu Òscar Camps, fundador d’OpenArms, “una formació sense consciència no serveix de res”.

La creació d’aquesta unitat respon a la voluntat de reforçar i estructurar aquest compromís, connectant encara més la formació amb les realitats que ens envolten. Volem obrir la mirada de l’alumnat, que entenguin que allò que estudien pot tenir un impacte transformador. L’educació és el camí per formar professionals amb sentit crític i compromís social. Tal com està el món avui, tant alumnat com professorat hem d’exercir aquesta responsabilitat social envers el nostre entorn.

Paulo Milanesio (P.M.): Sovint es confon la responsabilitat social amb accions puntuals o amb un voluntariat entès com “anar a ajudar”. Però la RSU parteix d’una lògica totalment diferent: l’horitzontalitat amb les comunitats. No hi arribem amb solucions prefixades, sinó que escoltem, entenem i cocreem respostes amb qui viu la realitat en primera persona.

Un exemple molt il·lustratiu és el d’una ONG que va instal·lar aixetes a cada casa d’una comunitat d’Uganda sense preguntar prèviament què necessitaven. Més tard van descobrir que les dones continuaven utilitzant l’única aixeta central perquè era un espai segur i significatiu per a elles. És a dir, es van invertir recursos en una solució que no responia a les dinàmiques reals de la comunitat.

Aquesta és, per a mi, la diferència principal entre un enfocament paternalista i un de veritablement horitzontal: dialogar, comprendre, aprendre i treballar conjuntament.

“La RSU parteix d’una lògica completament diferent: l’horitzontalitat amb les comunitats”

N.A.: L’ApS és una eina fonamental per portar el compromís social i el pensament crític a les aules. L’experiència d’aquests anys ens ha demostrat que, quan la responsabilitat social depèn només de la voluntarietat o de la motivació individual d’alguns docents o estudiants, la transformació que busquem no arriba a produir-se.

Igual que ensenyem què és un KPI, un balanç comptable o un assaig reològic, també hem d’ensenyar a tenir sentit crític, a ser responsables i a comprendre l’impacte social de la feina professional. I això només s’aconsegueix si l’ApS forma part del currículum: sigui a través d’una assignatura completa, d’activitats dins d’una matèria o de projectes com TFG o TFM.

A més, quan l’alumnat veu que allò que fa a l’aula és útil per a algú, els aprenentatges es tornen molt més significatius. Treballar en contacte amb la realitat els permet comprendre les dificultats que existeixen en determinats contextos i, alhora, els obliga a activar la seva creativitat per buscar solucions.

“Quan deixes els temes de Responsabilitat Social en mans de la voluntarietat… no es produeix la transformació que perseguim”

N.A.: Amb molta paciència i molt d’acompanyament. Sabem que treballar en ApS implica, de vegades, un esforç addicional que no sempre queda reconegut en les acreditacions oficials. A això s’hi sumen les dificultats habituals: calendaris acadèmics ajustats, programes curriculars exigents i ritmes molt diferents entre la universitat i les entitats socials.

Des de la unitat, el nostre objectiu és que el professorat se senti acompanyat en tot moment i que la logística del projecte s’adapti al màxim possible a la dinàmica de l’aula. També és important entendre que les dificultats que van sorgint formen part del mateix procés d’aprenentatge: el paper ho aguanta tot, però la realitat és imprevisible i ens obliga a reaccionar. En aquest punt, la implicació del professorat és absolutament clau.

P.M.: El professorat és l’eix central. Són qui lideren l’aula, acompanyen l’alumnat i poden obrir la porta a metodologies noves. Des de la unitat podem oferir suport, recursos, idees o contactes, però la integració real de l’ApS succeeix a classe.

Introduir aquesta metodologia implica sortir de la zona de confort i fer un petit esforç extra, però el seu impacte és enorme: permet que els estudiants connectin els seus coneixements tècnics amb realitats humanes, i això transforma completament la manera d’aprendre.

P.M.: Per a mi és un desafiament nou i molt estimulant. Coincideix amb un moment personal en què volia tornar a Barcelona, però també amb l’oportunitat d’apropar als estudiants un món professional que moltes vegades desconeixen.

Quan vaig estudiar enginyeria, ningú em va explicar que amb una carrera tècnica podia treballar en acció humanitària de manera professional. No parlo de voluntariat de fotos boniques, sinó de feina rigorosa amb impacte directe en les persones més vulnerables.

Portar aquesta realitat aquí significa ampliar horitzons, obrir la mirada i mostrar camins professionals que molts estudiants ni s’imaginen.

“Ningú em va explicar que amb una carrera tècnica podia treballar en acció humanitària de manera professional”

N.A.: Crec que una unitat de RSU ha d’integrar perfils diversos per poder oferir respostes més completes a les necessitats que plantegen les entitats i organitzacions socials. En aquest sentit, la mirada d’en Paulo és especialment valuosa perquè es basa en la seva pròpia experiència sobre el terreny, i això aporta un coneixement pràctic incalculable per a una unitat que neix amb molta energia però amb poca trajectòria directa en contextos de camp.

A més, la seva trajectòria és un exemple molt potent per al nostre alumnat: demostra que existeixen camins professionals més enllà d’incorporar-se a una empresa tradicional i que la formació tècnica també pot contribuir a transformar realitats. El món no es transformarà sol, i comptar amb mirades complementàries dins la unitat ens permet acompanyar millor aquest procés.

“El món no es transformarà sol”

P.M.: Que tota decisió professional té un impacte directe en la vida d’altres persones, independentment de si treballes en una farmacèutica, en una empresa familiar o en una ONG. Per això és fonamental que l’alumnat desenvolupi empatia, sentit crític i consciència social. Abans de prendre una decisió tècnica, sempre s’haurien de preguntar: “Com afecta això la societat?”.

Una formació excel·lent perd sentit si no se’n comprèn l’impacte en el món real.

N.A.: Sent persistents i transmetent que aquesta mirada forma part de l’ADN formatiu d’IQS. Només funciona si el professorat hi creu. Quan la RSU entra a l’aula, podem interpel·lar l’alumnat, demanar-los que argumentin i situar-los davant situacions reals que generin diàlegs autèntics.

No hem de tenir por de debatre de tot a classe. Si només oferim exercicis amb respostes correctes o incorrectes, no aprendran a discernir ni a desenvolupar criteri propi. També és responsabilitat nostra fer-los conscients de les conseqüències de les seves accions i, per a això, hem d’ensenyar-los a tenir una visió tan àmplia com es pugui de la realitat.

Només així aprendran a tenir una mirada crítica, independentment de la professió que acabin exercint.

P.M.: La consciència crítica amplia la mirada i dona més eines per resoldre problemes. Després de treballar en uns 20 països, puc assegurar que el contacte amb cultures, dinàmiques i realitats diferents no només et transforma com a persona: també et converteix en un millor professional.

Un enginyer dissenyarà millors solucions si entén com viu la gent i quines són les seves necessitats reals. I un gestor empresarial prendrà decisions més encertades si comprèn com afecten treballadors, proveïdors o comunitats.

No cal anar-se’n a una guerra per aplicar aquesta mirada. Pot donar-se en una empresa, en una startup o al barri del costat. La clau és entendre la complexitat humana i la diversitat de realitats que la conformen.

“No cal anar-se’n a una guerra per aplicar aquesta mirada. Pot donar-se en una empresa, en una startup o al barri del costat”

N.A.: Tinc una visió molt personal sobre aquest tema: crec que el voluntariat ha de ser una conseqüència de la feina que fem des de la unitat, no el punt de partida. Hem de tenir en compte la realitat i les característiques del nostre alumnat. Fa anys que impulsem el voluntariat, però els resultats no sempre han estat els esperats.

La nostra tasca, per tant, és fer que els estudiants coneguin entitats i ONG a través de la seva feina a les aules. A partir d’aquest contacte real és quan pot sorgir una motivació autèntica per implicar-se com a voluntaris.

En aquesta línia, estem treballant en una assignatura d’Acció Social que inclogui hores de voluntariat en organitzacions vinculades a IQS. En integrar-ho en una matèria, garantim que l’alumnat rebi formació sobre què significa ser voluntari, puguem fer seguiment de la seva experiència i tanquem el procés amb una sessió de reflexió i diàleg.

Com dèiem, la nostra prioritat és acompanyar l’alumne en aquest camí i oferir-li aprenentatges transversals que complementin la seva formació. El voluntariat pot ser una eina valuosa per aconseguir-ho, sempre que arribi en el moment adequat.

P.M.: Si poguéssim somiar, m’encantaria que sorgís un grup d’estudiants autònom que impulsés projectes de cooperació i justícia global sense dependre necessàriament de la unitat ni del professorat. Que la iniciativa neixi d’ells i elles, i que nosaltres hi siguem per facilitar recursos, contactes i el marc adequat.

Això seria un veritable èxit: una comunitat estudiantil activa, crítica i amb ganes de transformar.

N.A.: El nostre objectiu és consolidar una estructura estable dins l’organigrama d’IQS, que mantingui vincles sòlids amb entitats i ONG i generi també línies pròpies d’acció i investigació. Volem que l’Aprenentatge-Servei, com a eina per portar la cooperació i la justícia global a l’aula, estigui plenament integrat en la manera d’ensenyar d’IQS, i que tot l’alumnat tingui l’oportunitat de treballar amb aquesta metodologia.

En definitiva, aspirem que la Responsabilitat Social Universitària formi part de la identitat acadèmica d’IQS, més enllà de les persones concretes que avui formem part de la unitat.

P.M.: Que estiguin oberts. Que entenguin que allò que estudien no només serveix per aprovar assignatures o aconseguir una bona feina, sinó que pot contribuir, des del petit o des del gran, a millorar realitats properes o llunyanes.

La responsabilitat social no és un afegit: és una manera de mirar el món i de situar-s’hi.

N.A.: M’agradaria que l’alumnat ampliés la seva perspectiva sobre les realitats que l’envolten i entengués que, amb la formació que rep a IQS, sigui quina sigui, té la capacitat de generar un impacte real. No des del paternalisme ni l’assistencialisme, sinó des d’una mirada que es construeix aprenent amb la comunitat.

A la RSU creiem que tots els sectors poden oferir aprenentatges valuosos i que treballar de manera col·laborativa en realitats injustes té un poder transformador enorme. En definitiva, es tracta de trobar un propòsit que vagi més enllà del benefici individual.

“La responsabilitat social no és un afegit: és una manera de mirar el món i de situar-s’hi”