Marta Gargallo Garasa, estudiant de doctorat del Departament de Bioenginyeria d’IQS, ha aconseguit un ajut de la Fundació Ramon Areces per a la realització de la seva tesi doctoral en el camp de les bioteràpies – Ciències de la Vida i de la Matèria – Biomedicina. La Fundació Ramon Areces col·labora en la formació de persones que inicien la seva carrera com a investigadors científics mitjançant convocatòries altament competitives, finançant contractes per dur a terme tesis doctorals en programes de doctorat d’universitats espanyoles.
“El repte és dur les miniproteïnes emmascarades cap a aplicacions clíniques reals”
Entrevista a Marta Gargallo, estudiant de doctorat del Departament de Bioenginyeria d’IQS.
La tesi de la Marta, dirigida pel Dr. Benjamí Oller Salvia dins del grup de recerca ChemSynBio d’IQS, està centrada en el desenvolupament de miniproteïnes terapèutiques activables per al tractament del glioblastoma. Aquesta tesi s’inscriu dins de la línia d’enginyeria de proteïnes del grup, orientada a dissenyar eines terapèutiques capaces d’actuar de manera selectiva sobre les cèl·lules tumorals. El grup ChemSynBio combina eines de química i biologia sintètica per desenvolupar bioteràpies de precisió basades en proteïnes i pèptids.
Parlem amb la Marta Gargallo de la seva incorporació al grup d’IQS, de la seva recerca i del que ha suposat aconseguir aquest prestigiós ajut.
Marta, quina ha estat la teva trajectòria fins arribar a IQS?
Soc de Girona i vaig estudiar Biotecnologia a la Universitat de Girona, una disciplina que em va atraure especialment per la seva naturalesa multidisciplinària: permet treballar en tot el procés de desenvolupament de fàrmacs, des de la recerca més bàsica fins al seu escalat industrial i la seva aplicació final.
En acabar el grau, vaig anar als Països Baixos on vaig estudiar un màster de Medicina Molecular a la Universitat de Rotterdam. Allà vaig participar en diversos projectes de recerca, principalment de caràcter bàsic, centrats a entendre els mecanismes moleculars de determinades malalties. L’objectiu no era aplicar directament aquest coneixement, sinó desxifrar què passa a nivell cel·lular i molecular per generar noves bases que poguessin servir de punt de partida per a futures aplicacions.
En acabar el màster, vaig començar a treballar a la indústria farmacèutica, i l’experiència va ser molt positiva. Tot i així, em vaig adonar que volia anar més enllà de l’execució d’experiments i participar també en el disseny i la conceptualització de nous projectes. Això em va portar a decidir-me a fer un doctorat, una etapa en què podria no només aprofundir en el meu coneixement científic, sinó també desenvolupar habilitats clau com el pensament crític, la resolució de problemes i la gestió de projectes.
Així doncs, vaig començar a buscar grups de recerca en l’àmbit biotecnològic, especialment a Barcelona, per la seva forta activitat i projecció en recerca científica. D’aquesta manera vaig conèixer el Dr. Benjamí Oller, que em va explicar els projectes que desenvolupen al grup ChemSynBio d’IQS. La seva recerca em va interessar molt i em va acabar d’animar a demanar una beca per fer el doctorat amb el seu grup. I aquí estem!
A quina línia de recerca del grup Chem SynBio t’has incorporat?
La recerca del grup està orientada al desenvolupament de noves estratègies per tractar el glioblastoma, un dels tumors cerebrals més agressius, i es pot dividir en dues grans àrees: d’una banda, hi ha una línia centrada en superar la barrera hematoencefàlica, on s’inclou el projecte OBGate, que es basa en el disseny de receptors ortogonals per accedir al cervell de manera específica i controlada. De l’altra, una línia d’enginyeria de proteïnes que busca dissenyar eines terapèutiques altament selectives per tractar el tumor un cop superada aquesta barrera. És en aquesta segona línia on m’he incorporat.
El meu projecte de tesi s’enfoca al desenvolupament de proteïnes que s’administren en una forma inactiva i només s’activen al tumor. Recentment s’ha desenvolupat al grup un mètode per “emmascarar” proteïnes mitjançant disseny computacional, en col·laboració amb el Dr. David Baker (Premi Nobel de Química 2024) de la Universitat de Washington. En aquesta recerca, publicat recentment al Journal of American Chemical Society, s’han dissenyat màscares per inactivar miniproteïnes de forma reversible, aconseguint bloquejar la interacció amb la seva diana. La màscara està connectada a la miniproteïna mitjançant un enllaç que pot ser tallat per proteases presents només al microambient tumoral, on la màscara s’elimina i l’activitat de la proteïna es recupera. Això permet controlar on i quan actua la teràpia i reduir els efectes secundaris.
Fins ara s’ha desenvolupat l’eina base – emmascarar proteïnes – i el repte ara és portar aquest concepte cap a diferents formats de proteïnes terapèutiques.
«Ara volem portar l’eina d’emmascarament ja desenvolupada a diferents formats de proteïnes terapèutiques»
Quina és la novetat que proposeu dins la teva tesi?
El meu projecte busca portar la idea de les miniproteïnes emmascarades cap a formats terapèutics amb elevada eficàcia i potencial d’arribar a la clínica. D’una banda, volem generar conjugats en què la miniproteïna s’uneix a un fàrmac citotòxic, ja que per si sola sovint no té prou activitat per eliminar el tumor. A més, hi incorporem pèptids transportadors que facilitin el pas a través de la barrera hematoencefàlica i permetin arribar al cervell. D’altra banda, també explorem formats alternatius que s’uneixen a diverses dianes, permetent, per exemple, activar cèl·lules del sistema immunitari perquè reconeguin les cèl·lules tumorals o degradar proteïnes diana.
En conjunt, l’objectiu és desenvolupar noves eines terapèutiques condicionalment actives per al glioblastoma, capaces d’arribar al cervell i actuar de manera selectiva sobre les cèl·lules tumorals més resistents.
«L’objectiu és desenvolupar eines terapèutiques condicionalment actives per al glioblastoma i actuar sobre les cèl·lules tumorals més resistents»
I per dur a terme la teva tesi, has aconseguit un ajut de la Fundació Ramon Areces. Què ha suposat per a tu aconseguir-la?
Estic molt contenta, haver-ne aconseguit un d’aquests ajuts és una gran oportunitat de creixement, tant a nivell personal com a investigadora. Em permet desenvolupar la meva recerca en bones condicions i dedicar-m’hi plenament, amb el temps i els recursos necessaris per aprendre i generar coneixement. Estic molt agraïda a la Fundació Ramon Areces per haver confiat en mi i en el projecte.
«Estic molt agraïda a la Fundació Ramon Areces per haver confiat en mi i en el projecte»
Des de gener d’aquest any estàs a IQS. Quin balanç fas fins ara?
Estic molt bé, estic aprenent moltíssim cada dia i gaudint molt de l’entorn! Tot i que acabo de començar, és un plaer treballar amb tot l’equip: és un grup multidisciplinari i internacional, amb persones que aporten punts de vista molt diversos i que m’estan ajudant a créixer tant a nivell personal com científic. A més, el grup ChemSynBio, i en general IQS, és un entorn amb molts recursos, que el fan especialment estimulant per fer recerca.
«IQS és un entorn amb molts recursos que el fan especialment estimulant per fer recerca»
I l’opinió del director, Dr. Benjamí Oller? Què suposa la incorporació de la Marta al vostre grup?
La incorporació de la Marta ha estat molt positiva pel grup. En aquests primers mesos ha demostrat ser una investigadora excepcional, amb una gran motivació, una excel·lent capacitat d’aprenentatge, esperit de treball en equip i un alt grau d’autonomia. Destaca, a més, per una humilitat poc habitual en persones amb el seu talent, és una gran persona que s’ha integrat perfectament al grup.
«És un plaer dirigir aquesta tesi i preveig que és només l’inici d’una col·laboració molt fructífera»
És un plaer dirigir la seva tesi, i preveig que aquest és només l’inici d’una col·laboració molt fructífera, en la qual esperem assolir avenços importants tant en l’àmbit metodològic de l’enginyeria de proteïnes activables com en la contribució a la teràpia dels tumors cerebrals.
