IQS va donar la benvinguda el passat 19 de març a Nancy C. Tuchman, PhD, assistent del Secretariat d’Educació Superior Jesuïta per a l’Ecologia Integral (Roma, Itàlia), professora emèrita, exdegana fundadora de la School of Environmental Sustainability de la Loyola University Chicago (EUA) i assessora especial del CIR UNIJES de Medi Ambient i Ecologia. La seva visita s’emmarcava en el cicle de diàlegs acadèmics d’IQS: «El clam de la Terra: què estan fent les universitats jesuïtes per afrontar la crisi climàtica».
“Les universitats jesuïtes estan cridades a liderar la cura de la nostra Casa Comuna”
"Veus amb impacte" | Entrevista amb la Dra. Nancy C. Tuchman, assistent del Secretariat d’Educació Superior Jesuïta per a l’Ecologia Integral
L’entrevista va ser realitzada per la Dra. Cristina Alonso Alija, directora del Centre d’Investigació de Referència (CIR) UNIJES de Medi Ambient i Ecologia a IQS, una iniciativa interuniversitària que situa la Cura de la Casa Comuna al centre de la missió universitària jesuïta.
1. Què la va portar a dedicar la seva vida a la cura de la nostra Casa Comuna?
Vaig créixer en un entorn envoltat de natura: els Grans Llacs del mig oest dels Estats Units. Els meus pares eren amants de la natura i passàvem els caps de setmana en família fent excursions, pícnics, pescant, nedant en llacs i rius o esquiant a l’hivern. La meva mare ens ensenyava a reconèixer arbres, i tots dos sabien identificar aus, peixos, mamífers i insectes. Els infants vam contagiar-nos del seu amor per la natura i ens vam enamorar de les seves meravelles.
Per això, vaig passar els meus anys universitaris i de postgrau convertint-me en experta en l’estructura i el funcionament dels ecosistemes naturals, i continuo inspirant-me en tot allò que segueixo aprenent sobre la increïble bellesa, complexitat i fragilitat de la natura.
2. Quines són avui les principals contribucions que pot fer l’educació superior a la cura de la Casa Comuna?
És fonamental que els estudiants s’enamorin de la natura i aprenguin a cultivar la seva pròpia connexió espiritual amb la Creació. Si han passat la major part de la seva vida a les ciutats, és important portar-los al camp perquè coneguin la complexitat de la natura i s’admirin davant la seva bellesa.
Per tant, l’educació és clau, no només a la universitat, sinó també a l’educació primària i secundària. A més, és crucial que, com a institucions, reduïm la nostra pròpia petjada ambiental per no danyar l’entorn amb les nostres operacions. Això implica analitzar el nostre consum i els nostres residus, neutralitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i conservar l’ús de l’aigua. Els estudiants responen quan el campus viu de la manera que els professors ensenyen a viure!
“Quan un campus viu allò que ensenya, els estudiants responen amb entusiasme“
3. I què pot aportar específicament l’educació jesuïta?
Com a institucions jesuïtes, tenim una responsabilitat particular en la cura de la nostra Casa Comuna. Hem estat cridats col·lectivament a liderar la cura ambiental, i és tant un privilegi com un valor afegit formar part de la xarxa d’educació superior més gran del planeta, unida per una missió comuna: cuidar les persones marginades, el planeta i els joves a través de l’educació i l’acció.
4. Com ajudem els joves a creure en un futur comú? Com connectem amb ells?
En primer lloc, hem d’escoltar allò que brolla del seu cor i de la seva ment. Què senten i què necessiten de nosaltres com a educadors i referents? Crec que descobrirem que volen veure accions concretes orientades a la cura de la Creació i a la cura d’ells mateixos. En la meva experiència, la joventut també vol formar part de la solució i s’implica profundament en activitats concretes al campus que redueixen la petjada ambiental. Aquestes accions els donen esperança, sentit d’agència i empoderament, i els animen a continuar actuant en lloc de rendir-se.
“Els joves volen ser part activa de la solució, i això els dona esperança”.
5. Quins passos recomana perquè les universitats tinguin un impacte real?
Per assolir un impacte real, és essencial integrar les qüestions ambientals en el currículum de la manera més àmplia i profunda possible a tota la universitat.
També és clau adoptar una ètica ambiental al campus, de manera que cada persona sigui conscient de cada decisió de compra que pren i de les conseqüències ambientals i de residus que aquestes generen. Aquest treball s’ha de fer mitjançant tallers, senyalització clara arreu del campus i l’aplicació de polítiques concretes com eliminar els plàstics d’un sol ús, evitar l’ús quotidià d’impressores, oferir fonts per omplir ampolles d’aigua i disposar d’estacions ben senyalitzades de separació i reciclatge de residus. Les cafeteries haurien de servir menys carn i implantar iniciatives com “els dilluns sense carn” o altres mesures similars per reduir l’impacte ambiental.
Un altre pas essencial és reduir dràsticament l’impacte ambiental del campus, començant per assolir la neutralitat de carboni i avançant cap a la descarbonització total, de manera que no s’emetin gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. Així mateix, és important treballar cap a un campus de residus zero, aplicar mesures d’estalvi d’aigua i plantar vegetació local i autòctona als espais oberts, incloses les cobertes, per donar suport a la biodiversitat i contribuir a la captura de carboni. És fonamental implicar els estudiants en aquests projectes, que els permeti mesurar els avenços i comunicar els resultats.
6. Després de la seva visita a IQS, què estem fent bé i en què podem millorar?
He observat un compromís genuí i un treball rigorós per reduir les emissions i abordar l’impacte de la mobilitat. Augmentar la presència de les qüestions ambientals en els programes acadèmics és una àrea de millora immediata: té un gran impacte i no requereix un gran pressupost, tot i que sí planificació estratègica.
Així mateix, és essencial desenvolupar una cultura de cura ambiental. La comunitat universitària hauria d’estar tan compromesa amb la sostenibilitat ambiental com ho està amb la sostenibilitat social, ja que ambdues són interdependents: no pot haver-hi sostenibilitat social sense aire net, aigua neta i un subministrament alimentari fiable.
De les tres “C”, Carboni, Currículum i Cultura, IQS avança molt bé en la reducció del Carboni i disposa d’àmplies oportunitats per integrar aquests temes en el Currículum i construir una Cultura de cura de la Creació al campus.
“Augmentar la presència de les qüestions ambientals en els programes acadèmics és una àrea de millora immediata”
7. Com a assessora especial del CIR UNIJES de Medi Ambient i Ecologia, què espera d’aquest centre?
Aquest rol em permetrà identificar oportunitats compartides per les cinc universitats jesuïtes d’Espanya. Treballarem en projectes que redueixin la nostra petjada ambiental, integrin l’Ecologia Integral en els plans d’estudi i desenvolupin una ètica de cura ambiental que pugui ser mesurada i demostrada.
El CIR serà també un espai en què la recerca, tant bàsica com aplicada, contribueixi a la transició cap a una economia descarbonitzada, en consonància amb els objectius de l’Acord de París.
8. Quin missatge motivador li agradaria deixar-nos?
La crisi ambiental és considerada per la majoria de la comunitat científica com la crisi existencial del nostre segle. Enmig del caos provocat per líders mundials que alteren la pau per guanyar poder, som nosaltres qui ens cuidem mútuament i cuidem del nostre bell planeta compartit. Som nosaltres qui durem a terme la Gran Transició, i tot i que no és fàcil, és un privilegi haver estat cridats pel papa Francesc i per la Companyia de Jesús a promoure la cura de la nostra Casa Comuna i a acompanyar la joventut cap a un futur ple d’esperança.
Als Estats Units, el 66 % de la ciutadania roman dins de l’Acord de París, tot i que l’actual president hagi declarat que el país no en forma part. Si sumem el PIB d’aquestes persones, empreses, universitats, estats, ciutats i nacions tribals, representen el 75 % del producte interior brut del país. Nosaltres, les persones, estem fent la Transició, i necessitem el compromís de tothom, especialment als països privilegiats del nord global, per transformar els nostres estils de vida, els nostres negocis i els nostres espais de culte en favor de la cura de la Creació.
Tot i que, malauradament, ja hem superat l’objectiu d’1,5 °C d’escalfament global fixat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), cada dècima de grau addicional és crítica, de manera que la nostra feina col·lectiva d’avui beneficiarà totes les persones i formes de vida de demà.
És un privilegi extraordinari formar part de la xarxa d’educació superior jesuïta, on aquest treball es desenvolupa en campus d’arreu del món. Em fa una gran il·lusió comptar amb socis tan sòlids a IQS per dur a terme junts aquesta Transició.
“La nostra feina col·lectiva d’avui beneficiarà totes les persones i formes de vida demà”