La recerca i la transferència centren la taula rodona del 25è aniversari d’Enginyeria Industrial de l’IQS

IQS va celebrar una nova sessió del cicle d’activitats amb motiu del 25è aniversari dels estudis d’Enginyeria Industrial, en la qual diversos alumni que avui lideren projectes científics i tecnològics en centres internacionals, hospitals, centres de recerca i empreses de base tecnològica van compartir la seva visió sobre la recerca com a motor d’innovació. La taula rodona, que va reunir perfils amb trajectòries molt diverses, va permetre dibuixar una imatge contemporània de l’enginyeria: una disciplina híbrida, capaç de generar coneixement profund i, al mateix temps, transferir-lo a la societat a través de solucions reals.

La conversa es va obrir amb una reflexió comuna entre els ponents: l’enginyeria industrial, malgrat el seu caràcter generalista, s’ha convertit en una plataforma privilegiada per abordar problemes científics complexos. Des de la biomecànica i la bioimpressió fins a la fabricació additiva, la intel·ligència artificial aplicada a la medicina o la regeneració ecològica, els participants van coincidir que la formació transversal de l’enginyer industrial facilita integrar llenguatges diferents i articular equips multidisciplinaris.

Un dels punts centrals del debat va ser l’evolució del mateix concepte d’“investigar”. Lluny de l’estereotip del laboratori aïllat, els ponents van subratllar que la recerca actual exigeix comunicació constant, treball internacional i una forta relació amb la indústria. La Dra. Helena de Puig Guixé va explicar com la seva carrera, desenvolupada entre el MIT, Harvard i Externa Biosciences, ha combinat descobriment científic i aplicació tecnològica: des del desenvolupament de diagnòstics per a malalties tropicals fins a la creació de noves eines moleculars basades en aminoàcids no naturals. Va recordar que molts avenços requereixen anys abans d’arribar al mercat, però va insistir que cada publicació, fins i tot aquelles que no tenen un ús immediat, “queda i construeix el coneixement que altres necessitaran més endavant”.

En una línia similar, el Dr. Antonio Gabino Salazar Martín, avui professor i investigador d’IQS després de doctorar-se al programa Harvard–MIT HST, va relatar com l’enginyeria industrial li va permetre integrar-se en equips de biociència avançada per estudiar la barrera hematoencefàlica o el comportament de cèl·lules cardiovasculars mitjançant l’anàlisi transcriptòmica. Va assenyalar que l’enginyeria aporta un enfocament estructurat per analitzar processos biològics complexos, unint mecànica, materials i anàlisi de dades.

El vincle entre recerca i emprenedoria va ocupar bona part del diàleg. Francesc Canalejo Codina, candidat a doctor per IQS, va compartir com un projecte de recerca pot transformar-se en una futura empresa quan es detecta una necessitat real del sistema sanitari. “La recerca és la forma més pura d’emprendre”, va afirmar, destacant que un doctorand aprèn a identificar problemes, mobilitzar recursos, col·laborar amb hospitals i empreses, i convertir una idea en una solució viable.

També va intervenir el Dr. Albert Forés Garriga, cofundador i CEO de NextReef Ecosystems, qui va explicar com la seva tesi sobre estructures inspirades en la natura, inicialment orientada al sector aeroespacial, va derivar en tecnologies per a la restauració d’ecosistemes marins. Aquest gir, habitual en processos d’innovació, mostra com la recerca permet detectar noves oportunitats aplicables a reptes ambientals.

Per la seva banda, el Dr. Miquel Domingo Espín, avui R+D Additive Manufacturing Project Manager a EURECAT, va aprofundir en el paper de la fabricació additiva en la indústria. Va subratllar que moltes de les barreres actuals per a l’adopció industrial no són tècniques, sinó de confiança, regulació o adequació als processos productius existents; i va defensar la recerca aplicada com a via per resoldre aquests bloquejos.

El Dr. Robert Texidó Bartés, CTO i cofundador de Tractivus i professor a IQS, va aportar la seva visió sobre la rellevància de la transferència tecnològica i el paper imprescindible de comunicar tant els èxits com els fracassos per accelerar l’avenç científic.

La sessió va incloure un debat espontani amb els estudiants, que van plantejar qüestions sobre el futur del doctorat, la percepció de la recerca com a feina solitària, la utilitat dels resultats negatius i l’impacte de la intel·ligència artificial en els processos científics. Els ponents van coincidir que el doctorat no és una tasca aïllada, sinó una activitat naturalment col·laborativa, i que la IA pot accelerar el treball previ de revisió, però no substituir el criteri ni la interacció directa amb la indústria o els agents socials.

En el tram final, els investigadors van insistir que els enginyers industrials tenen un valor específic dins d’equips científics perquè aporten visió sistèmica, capacitat de coordinar perfils diversos i una orientació natural a la resolució de problemes reals. Més enllà de l’especialització, van assenyalar que el decisiu per iniciar un doctorat és la motivació per un tema i la voluntat d’aprendre a pensar de manera crítica i estructurada.

La taula rodona es va tancar amb un missatge dirigit a l’alumnat: la recerca no és un territori aliè, sinó una possibilitat real per a qualsevol enginyer que vulgui aprofundir en un repte i generar coneixement amb impacte tangible.

L’acte forma part del programa d’activitats del 25è aniversari d’Enginyeria Industrial d’IQS, un cicle que en els últims mesos ha posat en valor tant el paper de l’enginyeria en la societat com la diversitat de perfils que la protagonitzen. La primera jornada, celebrada a la tardor, va reivindicar el lideratge femení com a motor de canvi en el sector, mentre que la segona trobada va destacar la importància estratègica de l’enginyeria industrial davant els reptes energètics i tecnològics que afronta Europa. En aquesta tercera sessió, la institució ha volgut situar la recerca i la generació de coneixement com un eix central del futur de la professió.